un nadal sense tu

Sense tu, el Nadal s'ha convertit en un nom
una banal idea victimista
al cap i a la fi digne d'un trist final.
Sense tu, Nadal es converteix
inevitablement
en algú que en parla
i s'encontra apretat contra aquell punt càlid
i necessari de la nostra voluptuositat
de la decadència disfressada dançant entre línies
entre fils d'escalfor al parabrises del cotxe.
Sense tu, l'any no seria concau,
potser més aviat convex,
o al menys no sabríem
quan acaba l'any sentimentalista
i comença un altre pou de merda.
Nadal... sense tu se'ns donaria
una oportunitat de ser més francs.