Un Nadal sense tu

S'aproximen, ja estan molt a prop, "al llegar" que diria la meva mare, tota il·lusionada, recordo amb nostàlgia la forma de celebrar-la quan era una nena, "niñata consentida" com em deia el meu pare (carinyosament)quan no feia el que ell volia, ara comprenc el seu enuig davant la meva negativa a obeir-lo, ara que sóc mare i ho veig des de l'altra perspectiva.

Cada any que passa li tinc més apatia a aquest dia, no m'abelleix celebrar-ho, les celebracions d'ara no són com les d'antany, quan jo era petita, potser sigui perquè no creiem com ells creien, potser perquè sabem massa de la vida, i li hem donat un altre sentit, ja no és el que era, recordo amb nostàlgia els 25 de desembre de la meva infància.

Seria diferent si pogués passar-ho sense ell, seria la dona més feliç del món si per un dia s'oblides de mi, em deixes lliure. És un desig impossible, ja ho sé, però d'il·lusió també es viu.

Mamà, mamà, mamà...

Els crits de la seva filla la van sobresaltar, s'havia quedat dormida enfront de la llar de foc, el soroll de la llenya en cremar-se, la calor del foc en la seva cara, i els seus records entranyables de la seva infància van fer que es relaxés i s'adormís per una estona.

El desdejuni està preparat, li deia el seu marit mentre la buscaria per acostar-la a la taula.

·Espera... crida

·Espera, torna a dir amb un somriure d'orella a orella

El seu marit s'atura, els seus fills corren a veure que passa, tots queden bocabadats, en veure-la com sense cap ajuda, sense haver pres el seu medicament, s'aixeca i amb caminar propis d'una model passa pel seu costat camí de la taula.

·El meu desig s'ha complert, els diu mentre els invita a asseure's al seu costat, aquest Nadal el passaré sense ell.

·Sense ell? Pregunta el seu marit sorprès

·Sí estimat, aquest Nadal estaré sense "El Parkinson" aprofitem-nos, visquem plenament la seva absència, que torni l'esperit nadalenc de quan era nena.

Uns murmuris, unes sacsejades, la veu del seu marit...

·Desperta estimada, que és l'hora de prendre't el Stalevo, el Sogilen i el Plurimen, i altres, ni el dia de Nadal pots oblidar-te d'ells.

Era un somni irrealitzable, el que donaria ella per passar un Nadal sense ell -Pensa desil·lusionada - convençuda de que mai ho podrà fer.