UN NADAL PLE DE SORPRESES

Un relat de: EULALIA MOLINS ARAGALL

UN NADAL PLE DE SORPRESES
En Joan i tota la seva família, han estat tot el dia enfeinats, dons cada any el dia vint - i -quatre de desembre reben als seus oncles i els seus cosins a casa, per a celebrar les festes de Nadal.
En Joan, ja fa dies que ha preparat la decoració de la casa, per que les visites la trobin bonica i nadalenca, la seva mare sap que li agrada molt encarregar-se dels preparatius de les festes i li dona la llibertat de fer els arreglaments que vulgui.
El noi aprofitava el dia que anava amb els pares a la fira de Santa Llúcia, per a comprar tot el que li semblava que li podia mancar pel pessebre, i va pensar que una bosseta de suro trinxat li aniria força bé, també va comprar pedretes per posar al curs del riu, una terra primeta per fer el desert dels reis, i molsa natural per les muntanyes del naixement i pel paisatge dels pastors.
El pare va triar un arbre molt alt, amb les fulles molt gruixudes i verdes, i la mare va triar les boles i els llaços que hi posarien, també van comprar llums de colors i un estel lluent de color platejat per penjar dalt de tot de l'arbre.
A casa ja hi tenien espelmes, boles, llaços, cintes de colors i garlandes, tot ben endreçat en una caixa i que afegien cada any junt amb les noves que havien comprat.

Li feia tanta gràcia al noi guarnir la casa, que només arribar de la fira, ja es posava a muntar el pessebre, i després a posar tots els guarniments a l'arbre, encara que de les llums se'n encarregava el pare, per que amb això de l'electricitat no si podia jugar.
Els llaços els feia la mare, que era modista i li sortien molt macos, també posava les garlandes allà on el noi li menava.
Amb tota la feina feta, només els mancava esperar l'arribada de la família, i aquest dia ja havia arribat, a primera hora de la tarda, el cotxe dels oncles amb els cosins va deixar sentir el soroll de la botzina, i tota la família d'en Joan van sortir al carrer, a donar la benvinguda als nou vinguts.
Una vegada fets el petons i abraçades, tota la família de fora es van instal.lar a casa, els oncles dormirien en una habitació amb les dues filles, i el Joan amb el seu cosir Jordi que n'era un any mes gran que ell, dormirien plegats.
El cosir va desfer la bossa i va posar la roba dintre de l'armari d'en Joan, que l'ajudava per a poder posar-se a jugar tant bon punt acabessin la tasca.
Els dos nois, van muntar el tren en miniatura que tenia el Joan des de el dia dels reis de l'any passat i es van passar un munt d'hores jugant, fins que els van cridar per anar a sopar.
Els pares ja havien preparat la taula per fer el primer sopar de Nadal, fins hi tot al mig de la taula hi havien posat unes espelmes amb pinyes i llaços vermells.
Tots van sopar plegats, rient, xerrant d'això i d'allò, era molt bonic tenir a tota la família a casa reunida, fins hi tot es notava molt content en "Rublin", era el gos de la casa i li agradava molt que vinguessin les visites, per que així sempre l'un o l'altre li feien festes.
Abans d'anar a dormir, en Joan i en Jordi van treure el gosset al carrer, per a que fes l'últim pipí de la nit, i en obrir la porta, es varen adornar que nevava. - Família, veniu tots, que esta nevant! - varen dir a l'hora els dos nois.
Tots van corre cap al carrer, mirant com es presentava la nit amb la nevada que queia, mentre tant el "Rublin" anava olorant aquí i allà molt estranyat per la fredor del terra.
Quan el gosset ja en va tenir prou d'estar al carrer, va entrar com un coet dintre de casa i es va espolsar la neu al mig del menjador, tots van entrar darrera seu, i ningú no el va renyar, per que era molt bonica la neu i al gosset se li feia molt estranya.

Finalment, la família van decidir anar-se'n a dormir, tenien ganes de saber com trobarien el carrer l'endemà al matí.
Els dos cosins no podien agafar el son, xerraven molt nerviosos, i de tant en tant feien pujar la persiana de l'habitació per mirar com seguia nevant, i cada vegada s'excitaven mes, dons la neu ja quallava, i es veia tot el carrer molt blanc.
Ja molt de matinada es varen adormir, però el primer que varen fer en despertar-se va ser obrir la persiana i mirar al carrer.
Quina nevada que havia caigut durant tota la nit! Van calcular que la neu tenia un gruix de vint centímetres.
Corre cuita es van vestir, i van anar al menjador on els pares i mares ja començaven a esmorzar, els hi van donar el petó de bon dia, i es van dirigir cap a la porta del carrer.
La mare d'en Joan els hi va cridar l'atenció - No os penseu de sortir al carrer sense haver fet un bon esmorzar!
Seieu a la taula i preneu les torrades amb melmelada i el got de llet, que la neu no marxarà durant uns quants dies.-
Els nois van creure a la mare i van menjar de valent, quant van acabar d'esmorzar, tota la família va voler sortir al carrer per gaudir de la nevada, fins hi tot el gosset, que ja tenia ganes de fer el primer pipí del dia.
El pobret "Rublin" no sabia com fer-ho per caminar per la neu, va començar a fer unes carreres cap aquí i cap allà, es menjava la neu i s'espolsava a cada moment, i quan va començar a fer salts damunt la neu, tots reien, per que ara el veien, ara no el veien!
Quedava ben tapat de neu blanca, i ell que era d'un color negre molt viu, hi ressaltava molt allà al mig!
Mestre tant el gosset passejava, la canalla i els grans van començar a fer davant de casa un ninot de neu , i es tiraven els uns als altres unes boles de neu tan grosses com els hi cabien a les mans.
Entremig de les rialles, varen saludar a la veïna del costat, la senyora Rosa, que en dir-los adéu, d'una relliscada ja va ser a terra, estirada tant llarga com era.
El pare d'en Joan va corre al seu costat, i en provar d'ajudar-la a incorporar-se, es va adornar que la pobre dona, tenia la cama trencada.
Com va poder, amb l'ajuda de l'oncle, el pare va agafar a coll a la veïna, i la va entrar a casa, mentre tant els dos cosins, seguint les instruccions de la mare, van trucar a la porta de la veïna per avisar el seu fill, i dir-li que volia fer amb la seva mare, dons la pobre no parava de plorar.
Quan el veí va anar a cercar la seva mare, van decidir que amb tanta neu era gairebé impossible de circular amb el cotxe, però que avisar una ambulància creia que era el millor, dons pensava que estaria mes preparada per a l'ocasió, i així ho varen fer, i al cap de deu minuts ja tenien el vehicle davant la porta de casa amb els camellers preparats per a endur-se'n a la senyora Rosa que anava somicant.
Tota la família va entrar novament a casa, i la mare d'en Joan els hi va dir, que estiguessin tranquils, que la veïna estaria molt aviat a casa, i que amb el guix que li posarien a la cama, no tindria gens de dolor.
Els nois es van animar, i van tornar a l'habitació d'en Joan per jugar i esperar l'hora de dinar, també van voler a les dues germanes d'en Jordi, com mes serien mes bé s'ho passarien!
Al migdia la mare els va cridar per dinar, menjarien escudella i carn d'olla, i ja tenien tota la taula engalanada pel dinar de Nadal, tots anaven mudats, era costum de la família fer aquell àpat com si anessin a un casament.
A mig dinar, el fill de la senyora Rosa els va avisar de que ja havien arribat, i que la seva mare descansava asseguda al sofà de casa seva, la mare d'en Joan li va oferir a la parella veïna un plat d'escudella i la carn d'olla, dons ja s'imaginava que amb l'enrenou del matí no havien de tenir el dinar apunt.
El veí els va agrair l'oferiment i es va endur el dinar, demanant que a la tarda els hi fessin l'honor d'acompanyar-los una estoneta. Tota la família s'hi va comprometre.
Allà les sis de la tarda, van anar a casa dels veïns, que ja els esperaven amb xocolata calenta i dolços de Nadal.
La senyora Rosa ja estava mes reposada, i no li feia gens de mal la cama trencada. S'hi van trobar tant bé, que no se'n van moure fins a l'hora de sopar.
La nit era molt glaçada, i per anar d'una casa a l'altre, varen tenir moltes dificultats per no caure, però mig arrambats a la paret de la casa, de seguida van arribar al cancell sans i estalvis.
Tots plegats ja tornaven a estar contents, l'ensurt del matí ja havia passat i les conseqüències tampoc havien estat tant terribles.
Van sopar plegats, i van anar a dormir, estaven molt esgotats, tant els grans com els petits.
El matí de Sant Esteve, van tornar a esmorzar i de seguida van anar al carrer amb el "Rublin" que tenia moltes ganes de fer pipí, però el pare els va manar que el dugueren lligat amb la corretja, dons en mig de tanta neu corrien el perill de perdre'l. El gosset corria tant o més que el dia de Nadal, i a cada salt que feia, quedava ben colgat de neu.
Els dies següents van estar tranquils, jugant, dormint, menjant, mentre anaven veient com la neu es fonia al seu davant, feia molt fred, però el sol del matí tenia molta força i molt aviat al carrer només els recordava la nevada el "xep, xep" dels peus en caminar per la mullada.
Els dos cosins ja estaven esperant des de feia dies, l'arribada del dia vint-i-vuit de desembre, el dia dels Sants Innocents, dons tenien el permís dels pares per a fer bromes als coneguts i veïns, i ja estaven maquinant totes les innocentades que farien aquell dia, fins hi tot pensaven que els hi faltarien hores per poder fer-ho tot.
Van començar enganxant ninots de paper de diari a tots els de casa, fins hi tot a la mare li van enganxar un ninot a l'abric i així va sortir a buscar el pa.
Quan la mare va tornar de la compra els hi va dir fent-se l'ofesa - La fornera m'ha avisat de que portava un ninot enganxat a l'abric, no haureu estat vosaltres els que me'l heu enganxat, oi?
Els dos nois es varen posar a riure, però no van dir la veritat a la mare.
A la casa del davant, i com que sabien de ben segur que hi eren, van apressar el timbre i es van amagar a la porta del costat, un senyor va obrir la porta mirant amunt i avall i en no veure a ningú va tornar a tancar la porta.
Els no
is van córrer a trucar de nou, i es varen amagar novament, el senyor va tornar a obrir mirant amunt i avall del carrer, fins hi tot va mirar el timbre, no fos cas que estigués espatllat, i en veure que tot estava correcte, va tancar la porta.
Els dos trapelles, novament, van trucar a la porta, però ara va ser el senyor que els va enganxar tot just quant pitjaven el timbre, i rient els hi va dir - Ei, canalla! Ja està be de tanta murga.
Els cosins van entrar a casa seva corrent i sense mirar enrera, no es pensaven que ningú els veuria fent la malifeta!
A dintre de casa, encara van continuar fent innocentades, van cridar al pare, dient-li que a fora del pati hi havia un munt d'ocells menjant-se les llavors d'una planta que sabien que al pare li agradava molt i que en tenia molta cura, l'home va sortir al pati amb les sabatilles a retaló i amb mànigues de camisa.
- On son aquests ocells traïdors?- va dir el pare, en sortir i no veure'n cap. - Voleu dir que amb tant fred com fa, ni hi ha d'ocells?.
- Els nois varen riure, però novament van callar sense dir la veritat.
El dia trenta i un de desembre van acomiadar l'any tots plegats, els pares els hi van deixar engalanar el menjador com si fos una sala de festes, amb serpentines, paperets i garlandes, pel sopar de cap d'any es van tornar a mudar tots i ja des de ben entrada la tarda van posar "música-disco" per animar la festa.
El sopar de cap d'any era informal, menjaven panets de Viena amb mantega i pernil, pa de motlle amb "patés" i torrons, per beure refrescos de cola i taronjada.
Es feien un tip de cantar i ballar, fins que en arribar les dotze es menjaven el raïm, tots plegats es felicitaven l'any amb petons i abraçades, i els pares els hi deixaven provar un dit de cava que el jovent es bevia fent ganyotes.
Aquella nit anaven a dormir molt tard, fins que el cansament podia mes que tots plegats, però el dia un de gener a les dotze del migdia, en aquella casa tothom dormia, però no hi patien pas gaire, la cuinera molt previsora, el dia abans ja deixava el dinar apunt, i tot just s'alçaven ja podien seure a taula per dinar.
L'últim dia de festa, a poc a poc ja s'anava acostant, la canalla esperava amb impaciència el dia cinc de gener a la tarda, per poder gaudir de la cavalcada de reis.
En aquella ciutat on vivia la família, els reis arribaven en "helicòpter", i tots anaven al petit aeroport a donar-los la benvinguda, després començava la cavalcada, al davant de tot hi anaven uns patges amb torxes enceses, i uns altres tocant els tambors, entre el foc i el soroll la canalla estava ben espantada, al darrere desfilaven els tres reis a dalt de cavall, saludant a la gent i tirant-los caramels que treien de dintre de les alforges.
Darrera dels reis començaven a desfilar una pila de camions carregats amb joguines, unes es veien prou bé, bicicletes, nines, pilotes, les altres anaven dintre de caixes tapades amb papers de colors, ningú podia saber el que hi havia a dintre, però tota la canalla es podia imaginar que algun d'aquells regals era el seu.
En arribar a casa, ja era l'hora de sopar, i els grans donaven presa a la canalla per que mengessin ben de pressa i anessin a dormir, no fos cas que els reis vingueren abans d'hora i els trobessin encara llevats.
Les cosines d'en Joan van anar a dormir a la mateixa hora que els nois, però en Joan tenia un problema cada nit de reis, el mes important era que no podia agafar el son de cap de les maneres, però l'altre era que es posava tant nerviós que es tapava de cap amb la roba del llit, i li semblava que sentia els tambors de la cavalcada i si tancava els ulls veia les torxes al seu davant, i respirava tant de presa que quan feia una estoneta que estava ben quiet, es notava com un filet de sang li rajava nas avall.
Llavors tenia que cridar a la mare que ja estava alertada pels ensurts dels darrers anys i amb molta paciència li posava una tovallola humida darrere del clatell i la sang de seguida parava de rajar, llavors li explicava alguna historia de quan ella o el pare eren petits i el noi s'adormia tranquil.
Al mati molt d'hora, es van despertar les cosines i els pares que corrent per la casa anaven dient: - correu, correu, tots llevats de seguida, que els reis ja han passat!-
Els dos nois van sortir del llit com dues fletxes, i en un moment van ser al menjador, on tots els esperaven amb els pijames posats, les bates i les sabatilles.
Quina pila de regals hi havia davant de l'arbre de Nadal i escampats per tot el menjador!
Feia molt de goig mirar-los, però el que la canalla volia, era trobar els seus paquets i començar a obrir-los.
Els pares els hi van dir que cadascú, havia de trobar els seus paquets, i obrir-los tots a l'hora.
Va arribar un moment que només es sentia el soroll del paper en ser manipulat per tanta colla, però de mica en mica, tots van tenir els regals al descobert, i van poder començar a gaudir cadascú de les joguines o dels diferents regals.
Van passar tot el dia dels reis jugant, la canalla i els grans, tots volien participar dels jocs de taula nous, o bé dels trencaclosques que ja tenien mig muntats. Els dia els hi va passar volant.
L'endemà, tota la família es va llevar molt de mati, i van ajudar als oncles i els cosins a preparar les bosses, dons les vacances ja s'avien acabat i tots tenien unes obligacions pendents per tot el que restava d'any.
A tots els hi costava molt acomiadar-se, però varen fer un esforç, i enmig de petons i abraçades els parents varen marxar cap a casa seva, donant-los les gràcies per les meravelloses vacances que havien passat plegats.
En Joan i en Jordi, també es varen acomiadar, i van quedar que un cop a la setmana es farien una telefonada, per estar al corrent dels assumptes de l'un o de l'altre.
-Adéu, família! Fins el proper Nadal!
FI




Comentaris

  • Agradable[Ofensiu]
    lissin81 | 16-03-2007 | Valoració: 10

    És una història molt maca, que porta al lector a recordar els millors moments del Nadal al costat de la família.

  • ALEGRIA[Ofensiu]
    IRINA | 15-03-2007 | Valoració: 9

    AQUEST NADAL DEL RELAT, ES COM RECORDO JO HAVER PASSAT ELS 10 O 12 NADALS PRIMERS DE LA MEVA VIDA, AMB LA FAMÍLIA, TOTS RECOLOCATS A CASA, COMPARTINT HABITACIONS, MENGES I JOCS. ES LA DEFINICIÓ EXACTA DEL NADAL.

l´Autor

Foto de perfil de EULALIA MOLINS ARAGALL

EULALIA MOLINS ARAGALL

59 Relats

380 Comentaris

74940 Lectures

Valoració de l'autor: 9.54

Biografia:
NASCUDA A BARCELONA L'ANY 1.957, ACTUALMENT RESIDENT AL BERGUEDÀ, DES DE L'ANY 2005 HE COMENÇAT A GAUDIR D'INTERNET, EN SOC AUTODIDACTA, ENCARA QUE LI DEC MOLT APRENENTATGE AL JOVENT DE CASA. PUBLICACIÓ DEL RELAT "LA FALDA DE LA IAIA PEPA" EN EL LLIBRE "RETRAT DE DONES" DEL PRIMER CONCURS LITERARI DE L'ASSOCIACIÓ DE DONES DEL SOLSONES, PER EDITORIAL GRATA LECTURA. PUBLICACIÓ DEL RELAT, "AVUI SOPAREM A CASA" EN EL LLIBRE "ASSAIG GENERAL" DEL TERCER CONCURS LITERARI DE L'ASSOCIACIÓ DE DONES DEL SOLSONÉS, PER EDITORIAL GRATA LECTURA. PUBLICACIÓ DEL RELAT "QUATRE CARTES A VIDA O MORT" EN EL LLIBRE "INSTINT DE MARE" DEL CINQUÈ CONCURS LITERARI DE L'ASSOCIACIÓ DE DONES DEL SOLSONÉS, PER EDITORIAL GRATA LECTURA. PUBLICACIONS ESPORÀDIQUES DE RELATS EN EL QINZENAL, BERGUEDÀ ACTUAL.