Un montre sota el llit

Després de sopar em vaig anar a dormir, estava molt cansada, havia tingut un dia de mil dimonis. La feina estava per sobre meu, m'estava ofegant, estaven en època de grans ventes i no es podia deixar passar cap detall i a mes el meu fill, que era un dimoni.
Em vaig posar el pijama i vaig entrar dins del llit, quin descans, quin relaxament, no m'ho podia creure un dia que estava al llit abans de les dues de la matinada. El son es va apoderar del meu cos i els ulls es van tancar en cinc minuts.
No se quant vaig estar dormida, però de cop i volta em vaig despertar amb una por al cos que em vaig espantar, el pit en bategava amb força semblava que m'anés a donar un atac de cor.
De peu en va semblar sentir un soroll estrany sota el llit, estava amb la por dins meu i no m'atrevia a mirar sota del llit, era un soroll metílic, suau, com de campanetes. No sàvia si ajupir-me per mirar o baixar a la cuina i quedar-me tota la nit esperant que aquell soroll desapareixes. No parava de sonar una cançoneta que em portava records no sàvia exactament de que, però m'era familiar.
Havien passat tres quarts d'hora i com no s'hem passava la por, i el pànic per mirar sota el llit, vaig decidir trucar a la meva veïna, ella era molt atrevida, era molt tard però crec que ho va comprendre. La Laura va entrar a l'habitació, es va posar de genolls i aixecant el cobrellit en aquell moment va fer un crit espantós, jo encara estava mes amoïnada el meu cos es va pegar a la paret d'enfront com un xiclet. La Laura estava cridant. Li vaig donar una puntada suau a l'esquena i va reaccionar.
Es va aixecar i em va abraçar, li tremolava tot el cos, no podia parlar, jo li preguntava que es lo que havia vist i ella no parava de dir:
-Hi a un monstre, hi a un monstre.....
Vaig mirar i la que em vaig quedar com el gel vaig ser jo era ridícul, era una barra de pa que havia pintat el meu fill per l'escola, un monstre per un treball de la classe de dibuix.
I la musiqueta que sentia no era altre cosa que el vent tocant les campanetes que teníem penjades al balcó.