Un món nou amb les paraules

Un relat de: Dolça Rebel·lia

Caminant pel món de les essències perfectes
Vaig trobar-me amb les meues companyes paraules
Elles són l'expressió d'allò que anhelem.

Són construïdes per a designar allò que veiem
Elles són perfectes
En canvi, el nostre món no ho és, i per conseqüència
Nosaltres.

Vaig trobar-me amb "llibertat"
ja feia temps que no la veia, estava vella, cansada...
Deia que d'ací poc li arribaria l'hora de l'adéu.
Els braços que l'havien estimat, en definitiva allò que la mantenia en peu,
L'havien abandonat.
Però, m'alegrà saber que la seua filla, encara una xiqueta,
volia seguir anomenant-se com la seva mare.
Tenia nous braços que la començaven a redefinri-la.
Nous companys, joves com ella, que l'estimaven.

La llibertat vella deixarà pas a la llibertat jove, àgil, relliscona.
Sabeu perquè fan això, les paraules?
Perquè en un món imperfecte, cal el replantejament de les coses.
Elles són intel·ligents, saben com abastir-nos, per aclarir-nos.

Les tenim al nostre abast, perquè elles són la nostra eina.
S'han prestat a ajudar-nos.

Seguint el meu camí, vaig trobar-me amb "hipocresia"
Una paraula apagada.
Ella estava orgullosa de ser qui era
a pesar de les crítiques de les seues companyes.
Ella sabia que existint remarcava més la paraula veritat.
Ens mantenia informades que continuava existint,
I així conscienciar-nos.

És tanta la veritat que amaguen les nostres paraules.
Qui negarà, sabent açò, que un altre món és possible?
Que la solidaritat, la vella llibertat, la revolució,
La tendresa, la veritat, els amants i la vida justa...
Ja no tenen cabuda en aquest món?

Elles ens diuen que continuen existint.
I desapareixeran quan nosaltres deixem d'utilitzar-les.

Aleshores, amigues meues,
En les nostres mans està que les paraules boniques seguisquen existint.

Comentaris

  • Ostres![Ofensiu]
    ROSASP | 29-08-2005

    sempre he pensat què les paraules tenen una força amagada que ens ajuda a capturar moltes coses que se'ns escapen.
    Però en el teu relat les paraules s'han afilerat fermes, fortes i dolces per ocupar el lloc que els hi toca.

    Una abraçada!

  • instants | 28-08-2005 | Valoració: 9

    Brutal! escrius molt bé.