UN MÓN MILLOR...

Hola brins. Aprofite aquest moment més tranquil, ja que durant el dia m'és difícil escriure. No sé encara si el més enllà existeix, potser mai no ho sabré, o potser algún dia em vinga eixa fe. Ara mateix, només puc dir-te que aquest relat té molt més que cristalls trencats i la terrible confussió que deixa la pérdua d'un ser estimat. A més de la seua bellesa formal i de la humanitat que expresses, ara mateix el teu relat em consola i em fa sentir millor. Gràcies per haber-lo escrit. De tot cor, perquè em calia llegir-lo justament aquesta nit.

Un relat d'una qualitat lírica impressionant. El cant de la bellesa que ens envolta i del goig de viure és una meravella i no es pot dir millor amb tan poques paraules.

Jo no sé què ens trobarem en el més enllà. Espero que ens puguem reunir amb els éssers estimats que se n'han anat i que gaudim de la pau que, de vegades, ens ha mancat en aquesta vida. El cap diu una cosa, el cor en diu una altra. Tant de bo en el llindar de la mort ens sentim reconfortats.

Escrius molt bé, brins. Tens molt bona ploma.

Petons

El més enllà el podem tenir a la butxaca, a la butxaca de la vida, els records, especialment els records més positius. No cal tenir una creença religiosa, amb el sentiment n'hi ha prou per anar més enllà. Ara, si es té, doblement millor. Aquest relat m'ha fet pensar molt en totes aquelles persones que no tinc aquí, que mesperen més enllà, especialment ma mare, morta ja fa trenta anys i que la recordo com si fos encara entre nosaltres. Gràcies Pilar per mostrar-nos sempre la vessant més humana de la persona. Una abraçada ben forta.

Aleix

Penjo, amb molt de gust, el comentari que la jutgessa del Repte Clàssic "Més enllà",la Mena Guiga, em va fer a l'hora de valorar aquest relat.

He vist que ella també ha reproduït les paraules que jo vaig dedicar al seu relat "En Díjah", i li ho agraeixo molt. Crec que seria bo que tots els relataires que participem al Repte Clàssic agaféssim el costum de penjar els comentaris dels jutges, perquè són textos molt treballats que mereixen perdurar al costat del relat.


"
Contentíssima de tenir-te al repte.
Un tema fiblant i que, un cop més, t'hi has enfrontat amb un estil poètic i una fortalesa admirable, amb emotivitat i una mostra de la lluita entre llum i foscor/raó i intuïció esperançadora, guaridora.
El cor àdhuc abans que els sentits (amb els exemples del que 'coneixem' en aquest món/dimensió). Una promesa ignota que ajuda la protagonista en el seu dolor i en els seus dubtes. Hi pot haver un retrobament en el més enllà i el dolor minva i es canvia per serena espera (o hauria: opinió que afegeixo).
Gràcies per ser-hi, un somriure gran! :)"