Un món irreal!

Un relat de: faldudeta_8

Un món que està aquí, però que realment no m'interessa... L'únic que m'importa és deixar de ser com sóc i ser qui realment vull!
Sé que el camí que he escollit no és l'adequat, però ella m'atrau... com si fossem imans! ... He arribat a un punt que sense ella no puc viure, és una necessitat, una forma de vida... per la qual tinc ganes d'aixecar-me cada matí... per a seguir "millorant" fins arribar a on vull.
Sí, he ficat "millorant" i no millorant, perquè les cometes signifiquen que milloren per a mi, però que realment m'empitjora per moments...
Sé, també, que això hem pot portar fins a la mort... però...
parlem-ne! la mort, la gran paraula que tots temem... sabeu? jo la temo, sí, però estic passant per una època que no m'importaria conèixer-la i viure la resta de vida amb ella...!
Cert, és penós que escrigue això en tan sols 15 anys, potser necessite ajuda? segurament! però, prefereixo seguir el meu camí "sola", fins arribar on vull!

Seguiré lluitant, perquè com va dir un home que segur que era molt savi: "Caer está permitido, levantarse es una obligación!...

... perquè sé que ho aconseguiré... sigui com sigui!

Comentaris

  • endavant[Ofensiu]
    Nurithy | 16-12-2007

    És evident que cridesi que ho fas amb força. vols viure. tens eines a les teves mans l'escriptura. Sembla que conectes amb aquesta nova arma. Utilitzala bé. ;)

  • Dius lo més important "Se que ho aconseguiré...[Ofensiu]
    Naiade | 16-12-2007 | Valoració: 10

    Si que n'és d'irreal el món, tan irreal com tu t'imaginis. 15 anys, recordo els meus 15, no m'agradava l'entorn, em revelava contra lo establert i em creia que en un futur podria canviar el món...
    Aquesta part del camí equivocat del que parles, em preocupa.... però no ho tens tot perdut, ni molt menys, ets prou intel·ligent com per saber el que fas i on et pot dur, ho dius clarament.
    Estic totalment d'acord amb el que et diu Copernic, escriu amb el cor, despulla't, ja ho fas, però no del tot. L'escriptura, és la millor eina que tenim per entendre'ns a nosaltres mateixos, amb els anys vas experimentant - madurant i cada cop ets més tu, potser mai ens comprenem del tot, però si el necessari per tirar endavant i saber on volem anar.
    Endavant

  • No tan irreal....[Ofensiu]
    copernic | 16-12-2007

    el món a vegades sembla que es torni boig. Pot ésser hem d'acceptar que és com és i ja està. Segueix escrivint. El que et passi pel cap. Un diari, per exemple. És una bona manera de començar. I escriu amb el el cor. Despulla't. Tot el que no sigui sentiment és literatura de consum.
    Gràcies per afegir "No t'ho vaig dir mai" als teus preferits, bonica!!

l´Autor

Foto de perfil de faldudeta_8

faldudeta_8

33 Relats

54 Comentaris

40606 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Sóc una noia de 20 anys, la qual va començar a entrar pel món de relatsencatala.com quan en tenia 16.
Vaig començar estudiant enginyeria telemàtica i he acabat estudiant filosofia, un món apasionant.
Sóc una persona què sol pensar bastant en les coses de la vida, les quals aniré compartint per aquí..amb vosaltres.