Un món de somnis

Crec que la poesía és un acte creatiu que sobretot ha de fer reflexionar. I els teus propòsits són excel·lents. Crec que aquesta pàgina és molt bona perquè ens anima, especialment gent com tu...

has d'anar aguantant, però amb el cap alt i mantenint-te ferma perquè tot ajuda. La vida dóna cops, dóna alegries, però t'ajuda a formar-te a créixer.

Molts petonets

PD

Sandra: La setmana passada no vaig poder fer gaire cosa més que comentar algunes coses, però m'hi posaré al corrent amb tu. T'ho prometo.

... per una idea colpidora, sencilla i forta.
M'agraden akests dos troços...

'Un camí plé de somnis (on cadascú té els seus)
d' il·lusions i bons proposits (tots som bona gent)
pero a cada passa que donis (vigila que fas..)
aniràs rebent cops molt forts'(Rebre cops forts sembla la finalitat que te la vida, i la resposta ha de ser aguantar-los superar-los i fer-te fort)


'Has de saber aguantar (no t'amaguis a la 1a patecada)
i lluitar fins al final (lluitar sempre)
que la vida sap recompensar ( però només si has lluitat)
a qui s'esforça a pesar del mal'

M'ha agradat molt...
i per això voldria dedicar-li amb el teu permís a una amiga que me l'estimo molt i ara ho està passant malament.
Sandra Alarcon te la dedico.

Equinozio

No ens podem deixar vèncer a la primera ni segona caiguda! Ens hem d'aixecar amb empenta i amb ganes de tornar a començar i reinicar el nostre camí. Hem de continuar avançant per molt de que sovint sembli complicat i només veiem barreres que ens impedeixin continuar! No paris mai de "caminar"!

P.D: La teva setmana de COMENT!
Gemm@

Hola Sandra.
M'agradat molt el teu poeme i la musicalitat que li dones.
Ets molt joveneta i veig que tens una visio molt clara de la vida.
Una abraçada i segueix aixi que u fas molt bé.

Així es tot plegat... dur i difícil però ple d'il.lusions... amb el coment d'aquesta setmana et descobreixo... que no t'havia llegit res, i m'agrada. Felicitats.

He vist el titol a comentats i ma cridat latencio, i nena le llegit i mencanta sobretot allo de que a pesar de lo malament que u hagi passat algu sera recompensat gracies per donar anims i dir que la em de continuar endavant, penses com jo :P petons!!!

començo el teu coment pel final i t'he de dir que m'ha agradat molt el missatge que ens dónes, que tens tota la raó i així és com ens hauríem de prendre la vida i m'alegro que tu, tan joveneta, ja ho vegis aíxí de clar.
A més, escrius molt bé, una poesia bonica, i rimada, amb el que costa. És una alegria, un consol i un benestar, veure que gent tan jove escriu així de bé i amb tantes ganes.
Un petó

Glòria

eis reina!!!
quanta rao!! la vida es mirar endavant sempre, tot i caure a terra s'han de tenir il·lusions per seguir endavant i per elles cal lluitar.
m'encanta que l'hagis escrit perqué transmet fortalesa i gens de debilitat i això s'agraeeix sempre.
muakis!!!
natasha

Vitalitat a flor de pell,és el que desprén aquest poema. Tens raó dient que la vida és un camí complicat i amb entrebancs, però no ens hem de rendir tard o d'hora en serem recompensats!
CARPE DIEM!!
Abraçades!

Aquest poema es per llegir en els moments en que venen maldades. També sentir la importància de les coses petites, malgrat que hi hagi mal moments.
I la recomanació final de que no ha de quedar sols en el pensament sinó que s'ha de practicar l'acció per arribar a ells.
Molt bé Sandra
La trole i ara el que s'ha afegit En Drakinet , i a mi m'ha agradat.
Una aferrada pel coll
Josep