Un moment

Un relat de: paparola

Estic a casa,
sento el vent
penso amb ell i amb ella, i amb tu.
Amb ell com amic,
que estan malalto,
tinc ganes que passi el temps
i pugui ser el d,abans.
Amb ella per que l'admiro,
perque sempre esta,
per que es confident,
perque sempre tinc la seva mà.
Amb tu...
perque t'anyoro
i se que no t'has adonat,
perque t, estimo,
perque t'abraçaria,
i tans sols soc lluny
del teu costar.
Bufa el vent,
i soc a casa,
tota soleta anar pensant.

Comentaris

  • Enyorar...[Ofensiu]
    Yuna | 10-12-2005 | Valoració: 9

    Molt maco i colpidor alhora. Aquestes estones amb nosaltres mateixos ens treuen el millor que tenim. Petons i gràcies per el teu comentari !