Un mini

Un relat de: pereneri

Renecs

-Ai!, la mare que em va parir!
-Què són aquests renecs? Pam!
-Ai! Mare, coi, que no anava contra teu, que és una manera de dir, que m'he enganxat els dits amb la porta!

Comentaris

  • nanorelats[Ofensiu]
    Nubada | 17-04-2009

    Gràcies pel comentari al meu reculls de nanorelats "Carícies". Et volia fer un aclariment: el nanorelat "la dècima" no es refereix a la dècima de la loteria, sinó al vers que els nens llegeixen per Nadal després de l'àpat familiar, enfilats dalt d'una cadira. Si el relat ja t'havia agradat, crec que amb aquest sentit de "dècima" encara t'agradarà més.

    I parlant de nanorelats... molt bé aquest mini, em quedo amb les ganes de llegir els que no vas penjar. Has vist els reptes al fòrum? potser t'agradaria de participar-hi.

  • A tall d'humor[Ofensiu]
    joanalvol | 26-09-2008 | Valoració: 10

    n'hi ha moltes d'expressions com aquesta que resulta hilarant.

    Joanalvol
    Et recomano el meu poema "La Diada"
    per si et ve gust.

  • JAJAJA, que bó Pere[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 09-07-2008

    i perquè no els penjes?
    Vinga home, fes-ho, aqui hi ha qui penja els seus nanos tots junts i en fa un relat, be, com si fos un relat.
    Ara que ho has dit, em venen ganes de veure'ls.... viiiingaaaa, fes-ho va.

    Una abraçada.

    Ferran

  • què passa?[Ofensiu]
    ANEROL | 16-06-2008

    només pel fet de l'ocurrència, d'escriure'l; de crear-lo, ja té valor. Amí m'ha fet gràcia; no és pretenciós

  • perdoneu[Ofensiu]
    pereneri | 12-06-2008

    per aquesta bajanada, és que en tenia uns quants de similars al meu arxiu d'andròmines antigues i vaig voler publicar-los i després vaig pensar que no valien la pena, però quan vaig intentar eliminar el relat no vaig poder (és una eina que falta a RC: poder eliminar un relat quan encara està en la fase d'editar), i llavors vaig esborrar tots els altres i vaig deixar aquest, que potser era una mica millor que els altres (o sigui, imagineu-vos com eren els altres, pfff). I a més, hi ha un error de codi html (no es poden començar els relats amb un codi, perquè el sistema es menja el primer caràcter per fer-lo més gran i la resta del codi queda penjada). Un desastre, vaja. Aquest "relat" no compta. Disculpes, no ho tornaré a fer mai més :,-(

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de pereneri

pereneri

18 Relats

82 Comentaris

20294 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
[La meva biografia coincideix substancialment amb la de l'usuari que fins fa no gaire es feia dir peres.]

O sigui, vaig néixer fa moooolts anys... Està bé, no tants. Provinc d'una ciutat que podrà ser imitada per altres, però mai Igualada. Em dedico a treballar i a la família, amb aplicació similar d'hores a cadascuna de les dues coses. Crec que crec en Déu, en els àngels de la guarda, en els Reis d'Orient, en el patge Faruk i en el més enllà, per bé que cal reconèixer que tot plegat (excepte els Reis i el patge Faruk) és un misteri. Però és que m'entusiasmen els misteris més fondos de l'existència humana, m'agrada molt preguntar-me coses... i potser no m'agrada tant haver de respondre-les, sobretot quan són preguntes punyents, com ara les que demanen els motius de les desgràcies del món, dels sofriments i de la mort violenta d'innocents.

Crec igualment, però, en la possibilitat que un dia els infants riguin a cor què vols i els adults siguin realment feliços. La felicitat és diferent de la satisfacció: la satisfacció sovint té a veure amb els diners -com més diners, més satisfets. Crec, doncs, que posar l'objectiu de la vida en els diners, com si ens poguessin donar la felicitat, és un error. La felicitat requereix un mínim de benestar, això sí, un mínim, perquè si no menges o no tens llit per dormir llavors és gairebé impossible ser feliç, si no ets un sant d'aquells dels (antics) llibres de religió o un asceta tipus Gandhi, perquè si no tens res la prioritat és sobreviure. Però un cop que tens el mínim, la felicitat consisteix a viure la vida de manera més o menys lluïda segons la sort i la disposició de cadascú, a realitzar-te cada dia, a acomplir el teu destí... sense preocupar-te exclusivament per tu mateix, perquè si només penses en tu potser podràs estar satisfet, però no seràs feliç. Feliços, doncs, tot i que tinguem problemes familiars o laborals, tot i que la hipoteca o el lloguer i altres pagaments ineludibles ens collin, i encara que de tant en tant tot plegat ens faci perdre una mica el son.

També crec que Catalunya ha de ser independent, però si abans parlàvem de misteris, això és molt més que un misteri, és una utopia.

I quan tinc temps llegeixo i escric, i també m'agrada molt el cine, encara que sigui per la tele.

Fi de les confidències, de les reflexions i dels rotllos.

Les meves autores i autors preferits de RC són gent que escriu relats, no poemes. Em sap greu, doncs, pels poetes i les poetesses, però no entenc ni m'agrada la poesia, tret de casos molt excepcionals; no m'agrada ni tan sols la meva, quan em deixo anar i n'escric una de temps en temps.

I ara com ara, no se m'acut res més per dir ací.

Una abraçada,

Pere S. Neri
setembre 2007
pereneri@yahoo.com