Un metro atapeït

Hi ha unes hores punta en què no és aconsellable agafar el metro. O sí, depèn de com es miri. Aquell dia havíem decidit amb la Carla anar fins a la plaça de Sants on ens havíem de trobar amb uns amics. Partidaris, per convicció, del transport públic ni tan sols ens vam plantejar la possibilitat d'agafar un taxi. La boca del Metro era ja un formiguer de gent entrant i sortint amb un desordre aparent, i baixar les escales no era una empresa fàcil tenint en compte l'allau humana que intentava sortir-ne. A l'andana tothom prenia posicions per tal de quedar col·locat prop d'una porta d'entrada, perquè era evident que no hi entraríem tots en el proper comboi.

Un cop obertes les portes, no ho van tenir fàcil els qui intentaven baixar del tren, perquè una marea ens empenyia a tots cap a dins. Ens vam agafar per no perdre l'equilibri i per assegurar-nos que tots dos entràvem alhora, i sense necessitat de fer res ens vam trobar literalment comprimits a l'altra banda del vagó. Tenia la Carla davant meu que m'empenyia contra la porta que donava a les vies, empesa al seu torn per un noi de color d'una alçada més que considerable. Ella al mig, amb el cap recolzat sobre el meu pit i agafant-me per la cintura, em deixava cara a cara amb aquell noi que em va fer un somriure de complicitat, com demanant unes disculpes que no calien. A la primera sotragada en posar-se el comboi en marxa, tota aquella massa humana es va sacsejar i vaig notar el cos de la Carla refregant-se'm involuntàriament. Una senyora de mitjana edat que hi havia al costat també se'm va arrambar, perquè havia perdut l'equilibri. Però no hi havia cap possibilitat de caure.

Feia una calor angoixant, per més que devia anar l'aire condicionat. La Carla panteixava una mica com si li faltés aire per a respirar, i vaig alleugerir-li la sensació amb un petó que es va allargar en el temps mentre acreixia en intensitat. El noi de color, que tenia una mà damunt l'espatlla de la Carla, sense cap altra intenció que la de mantenir-se dempeus i aguantar les sotragades, la va treure pensant que jo podria molestar-me, però em vaig limitar a tornar-li el somriure amb un gest de comprensió.

Els ulls de la Carla delataven que s'estava posant en actitud de complaure's d'aquella situació. Responent a la mirada insinuant, la vaig agafar per les natges pressionant el seu cos sobre el meu sexe i deixant que el sacseig del tren fes el seu fet. Es va posar a riure i discretament em va descordar un botó de la camisa per tenir un contacte directe amb la meva pell, que acariciava amb els llavis aprofitant el vaivé del vagó. Una aturada en sec, en arribar a la primera estació, va fer que les meves mans quedessin atrapades entre el cul de la Carla i el cos del noi de color. Vaig fer un moviment ràpid per a treure-les d'allà, sense poder evitar un fregament a la part baixa d'aquell noi, constatant que ell també tenia una erecció incipient.
No sabia on col·locar els braços i les mans sense tocar el noi de color o la senyora que tenia al costat. I vaig optar per deixar una mà morta al darrere arran de la paret, i l'altra a l'alçada dels pits de la Carla. El tren va reemprendre la marxa, renovant el sacseig que em començava a excitar.

De cop, vaig notar una reacció de la Carla que m'acostava els llavis amb un desig gens dissimulant, mentre notava que amb més discreció passava la mà per damunt dels meus pantalons. Ben mirat, la mateixa aglomeració ens feia d'escut i ningú es devia adonar dels nostres jocs, tret del noi que alçava un pam més que la Carla i que de tant en tant em somreia.

Ella també s'anava desinhibint de la situació i es movia amb un cert descarament, provocant el contacte dels seus pits sobre la meva mà que no va desaprofitar l'ocasió. Em va venir una esgarrifança quan vaig adonar-me que m'estava abaixant la cremallera dels pantalons i introduïa la mà cercant el meu penis que s'havia endurit ràpidament. Ni jo mateix podia veure el que passava, forçat a mantenir el cap enlaire enfront del noi de color o mig de costat aferrant-me als llavis de la Carla. Per sort, va tenir la prudència de continuar el massatge per sobre dels calçotets, encara que amb una força i una rudesa inhabitual en ella.

Se la notava extremadament excitada, i podia sentir uns discrets sospirs de plaer, que afluixava breument a cada parada del comboi, alhora que també deixava descansar el meu sexe. Tan bon punt engegava de nou, sentia aquells dits invasors intentant resseguir tota la llargada del meu penis. A cada carícia seva, jo responia amb un amollament del seu pit i ella s'hi tornava amb un enroscament de la seva llengua a la meva boca. Em trobava en un mar de sensacions contradictòries: la passió serena del seu besar contrastava amb l'ímpetu amb què treballava la meva polla, i això que es limitava a friccionar-la per damunt la roba.

Afortunadament, el trajecte no va donar per més, perquè de ben segur que m'hauria escorregut allà mateix. Ens va costar sortir, tot i l'esforç del noi de color que procurava obrir-nos pas i que es va acomiadar amb un darrer somriure. Dissimuladament em vaig cordar la cremallera tot comprovant que tot i l'excitació no havia deixat rastre exterior als pantalons. Un cop a fora vam agrair l'alenada d'aire fresc, malgrat el dia assolellat que feia. Ens vam mirar i no vam poder contenir el riure per l'estona que havíem passat al metro, mentre ens foníem en una abraçada.

- Ets molt bèstia - vaig dir-li jo enriolat - de fotre'm mà al mig del metro!
- Jo? Això tu, que no paraves de fer-me pessigolles sobre les calcetes.

Autor: Joan de http://sensualia.wordpress.com/