UN METGE MOLT HONRAT.

(Dedicat a la doctora de Rehabiltació R. B. P., la qual m'ha deixat en cadira de rodes la resta de la meva vida per la seva negligència)

Encara no se sap què passar amb el doctor... Per por a les seves poderoses amistats prefereixo amagar el seu nom. Però vostès saben que no acabà la carrera de Medicina i exercia com a professional en diverses consultes. En una ocasió en lloc de dir el tendó rotulià, va respondre davant de facultatius el "ligamento de Sócrates". Aleshores a la secció de l'hospital el digueren d'amagat i amb rialles el "Sócrates".
Una amable anciana visità la seva consulta perquè es queixava de dolors a les cames. Quan el metge diguè que no era res important, ella va respondre:
-Gràcies, doctor Sócrates -continuava ella-. Estava tan preocupada...
-Eh! -exclamà el honrat metge-. Jo no em dic així.
-Ah! Perdoni! Al barri i pels passadissos de l'hospital l'anomenen així.
Crec que només estimava els euros ja que a les seves converses sempre parlava de com fer més diners. Una frase típica d'ell era "Em paguen poc". Preocupat pel seu patrimoni, descurà la tasca principal en el seu treball, la salut dels pacients. Començaren serioses errades que les seves importants amistats amagaren i sempre seguia a les seves consultes. La gent començà a tenir por d'ell.
Un dia s'equivocà en un diagnòstic, morí un amic del seu cercle i els seus familiars es llançaren contra el metge. Però foren generosos. O deixava la seva professió o s'anava a Metges sense fronteres. Agafà la segona opció ja que no sabia res. Alguns afirmen que no sabia posar en marxa un ordinador.
El tocà Miami, a l'estat de Florida, per ajudar a pacients dels barris marginats o pobles. Obviament el doctor es tornà a equivocar i l'obssessió pels diners el portà problemes. Rivalitzà amb un bruixot ja que els habitants de raça negra confiaven en ell abans de l'estranger. Es diu que una nit el facultatiu es presentà a la cabana del màgic per amenaçar-lo. Se sentiren esgarrifosos crits, però ningú sortí per saber què passava. Dies després el metge era presoner d'unes misterioses febres i al.lucinacions i, embogit pel dolor, es va perdre entre els pantans de la regió. Es murmura que fou negat pel fang. Ara ni els habitants de Miami no s'han de preocupar d'aquell doctor ja que les seves amistats no lluiten contra la màgia negra.

Xavier Parera Gutiérrez