Un matí de setembre

Un relat de: Mitus

Aquell matí de setembre,
que vam resseguir el rastre de la pluja
per camins emblanquinats,
ens feia nosa la fressa del vent.
Mentre les ombres de l'aiguat es diluïen en el blau
i el sol s'escapolia
entre escletxes de núvols esquinçats,
dins les tanques del silenci,
rere teu, t'acompanyava...
Esbandits per la força del ruixat,
la calç i el marbre espurnejaven
i l'esclat de la llum
s'arrapava damunt nostre...
i un farcell ple de records
atiava la cremor que, ben al fons, em rosegava.
Un matí de setembre
els sentinelles de la nit ens escortaven.
Un matí de setembre,
rera teu, callat, caminava...



Comentaris

  • Un matí qualsevol[Ofensiu]
    George Brown | 16-05-2005

    Un matí qualsevol... tot caminant cap a qui sap on, però sempre rere d'alguna cosa o d'alguna persona.
    Has creat un paisatge, una imatge, que m'ha agradat molt, la idea de continuar caminant, seguint el destí, en silenci, malgrat tots els impediments...
    aquell matí de setembre podria ser qualsevol matí de la vida...

    m'ha agradat molt, felicitats,

    una abraçada,
    Jordi.

l´Autor

Mitus

2 Relats

4 Comentaris

1412 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor