Un matí apoemat i arrítmic

Un matí apoemat i arrítmic.

És aquí on vull quedar-me a viure,
sota el cobrellit blanc, tota nua,
i notar que a fora ja s'endevina el dia
un dia que creix i que esdevindrà un matí clar, fred,
amb retalls de sol de gener que m'acaronaran les faccions de la cara.

És aquí on vull quedar-me a viure,
en una habitació durant tant de temps prohibida,
i ser conscient que posseeixo tots els minuts del dia,
amb la promesa d'un esmorzar esperant-me eternament a la cuina,
i entreveure la roba neta que reposa estesa, encalmada, sobre el fil que creua la terrassa.

És aquí on vull quedar-me a viure,
veient el cel del llit estant
i percebre el silenci de la casa buida, només de tan en tan petits sorollets;
sense monstres, sense pors, sense vergonya, només jo (i tu, indefens i polar, que m'envoltes per la cintura encara adormit, sense adonar-te del benestar que transmets).