Un matí a la Tàpies

Un relat de: vallpetit

UN MATÍ A LA TÀPIES


Tinc hora concertada a la biblioteca de la Fundació Tàpies de Barcelona. He de fer un treball d'història de l'art, l'autor que m'haig de documentar és Asger Jorn i tinc informació que en aquesta biblioteca ténen molts llibres d'aquest autor.

Arribo a les deu del matí. M'aten la bibliotecària i m'explica el funcionament i normes de la biblioteca. Mira a l'ordinador busques per l'autor i amb aquest codi trobaràs tots els llibres que tenim.

Busco Asger Jorn, codi 7510, vaig al primer passadís de llibres, ja que el seu nom comença amb A, res no trobo el llibre. El terra és de fusta i amb les meves esportives al caminar faig un soroll que molesta: cric, croc, cric, croc,… al menys m'ho sembla .La biblioteca no és gaire gran, només hi ha vuit taules, quatre per banda del passadís, central. Al fons hi ha un home d'aparença estrangera, escriu com un boig amb l'ordinador, em clava una mirada assesina.

Torno a la meva taula: cric, croc, cric, croc,… miro altre cop a l'ordinador si trobo més informació, no la trobo. Segona ruta, un altre cop per un altre passadis, cric, croc, cric,croc,… miro l'home i em clava una punyalada trapera amb la mirada. No tinc sort, no el trobo, aprofito per agafar uns quants llibres d'altres autors.

Provo un altre passadís, torno a passar per davant de l'home, començo a tenir una mica de por, et fotarà un cop de puny. Res, no hi sort. Em veig obligat a pasar per el seu darrera, cric ,croc, cric, croc,…

Estic ja al penultim passadís, finalment veig Asger Jorn, quina alegria! Potser tenen deu volums o més d'ell, però estan tan amunt que necessito una escala. Cric, croc, cric, croc,… veig que la tenen una parella jove però a l'altre passadís, cric, croc, cric, croc,… Els demano que quan estiguin me la deixin, cric, croc, cric, croc,… no goso mirar l'home estranger, les meves passes sé que molesten, cric, croc, cric, croc,...

M'enfilo a l'escala i agafo sis llibres, dos em cauen a terra, el soroll és inevitable.

M'informo, fullejo, faig fotocòpies, prenc notes, els deixo damunt la taula. Marxo depressa, i mentre camino pel carrer Aragó, de tant en tant em giro per si em segueix l'home.

Comentaris

  • ari_84 | 17-06-2008

    Llàstima que els llibres no caiguéssin damunt de l'home, no??

  • La Tàpias, o el museu dels horrors[Ofensiu]
    lluisba | 13-06-2008 | Valoració: 9

    Respecto molt aquella gent que aprecia l'art conceptual contemporani, però l'art conceptual contemporani em produeix dos sentiments:
    a) Indiferència majúscula
    b) Terror

    La indiferència es deu a que no em diu res. Entenc que l'artista conceptual es planteja coses, però tinc la impressió que actuen com en Tàpias: primer fan una "cosa" i després li busquen un discurs. El discurs sol ser una mena d'amanida improvisada de filosofia i cites, i una pila d'obvietats sobre la societat.

    El terror me'l provoca la sacralització, i l'aparença religiosa que li han donat a l'art.

    Per tant, aquest individu que et feia por és com una materialització en forma de persona de l'art contemporani. Un individu sinistre i seriós. Possiblement un obscurs intel·lectual.