UN MAL POLVO

UN MAL POLVO.
La Susanna tenia tots els preparatius de la boda enllestits, les amigues feia dies que li anaven dient que ja era hora de fer el típic “acomiadament” de soltera... A la Susanna no li feia massa gràcia, però per no quedar com una estreta, accedí que li preparessin quelcom ..
Les amigues es posaren mans a l’obra i contractaren un micro-bus per anar a la capital... El dia estipulat que era un divendres a les 10h del mati, passaren a buscar-la totes vestides d’infermeres i portant-li a la Susanna una disfressa de conillet. Mare de Déu quina vergonya!...
La animaren fen-li la reflexió: -Susanna que a la capital no ens coneixen !!!
Totes a dalt del micro-bus, cantant, fent bromes i xerinola... quant arribaren a la capital es traslladaren al port per fer un recorregut amb un catamarà que havien llogat prèviament per Internet (la majoria d’elles eren de cases bones). La coberta principal hi havia parat un gran bufet desbordant de tot tipus de “delicatesens”, vins, caves i dolços... La sorpresa varen ser els cambrers..., uns magnífics nois mig despullats; no cal ni dir que els xiscles de totes elles ressonaren com la sirena d’una fabrica tèxtil!... Entremig de la musica van menjar, beure i gaudir molt, a mitja tarda després de una bona dutxa se’n empolainaren com noies de capital, en mini faldilles bruses escotades i llampants...
I la Susanna, on és?... La buscaren per arreu, a babord i estribord, proa i popa i res..., fins que la trobaren estirada completament nua, en el cabina del capità. Havia anat a dutxar-se i un d’aquells nois havia entrat amb ella... quatre magarrufes, dolços petons, uns quants experts tocaments i un orgasme descomunal com mai!!!... (Ella no ho explicà a les altres), però es deixà anar, era el dia del seu acomiadament de soltera, va ser una primera i petita llicència que no tornaria a passar; la qüestió és que havia gaudit molt, i a més, no havien arribat a follar. Es vestiren totes i enfilaren cap al port més que contentes. Deixaren el catamarà i pujaren passeig amunt cantant i fent gatzara, van entrar al primer bar que els va vindre be i demanaren uns entrepans per poder aguantar fins l’hora de anar club Boire & Co.
Ai aquell club!... Estava ple de noies i nois que celebraven acomiadaments de solteria. La beguda anava i venia com l’aigua. Entremig d’aquella atmosfera, amb aquella música embriagadora embolicada d’una densa i fosca llum roja llampegant, mes d’un i una estaven en els reservats damunt dels sofàs, fornicant amb frenesí... La Susanna s’escandalitzà, però estava calenta i excitada per tot allò que veia; mai s’havia imaginat que pogués ser real...
Bevent, ballant i sense saber com es trobà dintre de un fosc passadís amb la cara encastada contra la moqueta de la paret i penetrada per un striper musculós, tot tapant-li la boca per que no xiscles, la penetrà amb força fins que ell esclatà amb una ejaculació descomunal... La Susanna va quedar sense saber que dir ni que fer, la vergonya que sentia era immensa, tant que no s’atreví comentar-ho mai a les seves amigues... Follada i sense haver sentit ni el mes mínim plaer, per un desconegut anònim del tot que no va veure-li ni la cara. Quin collons de putada !!!
Sortia el sol quant van donar per acabada la festa, a la porta del club estava el micro-bus esperant per portar-les a casa sanes i salves... Ja havien complit amb la acomiadament de soltera de la Susanna.
Un parell de setmanes després la Susanna es casà, va ser un dia de festa plena. Varen fer el típic viatge de noces, 10 dies a Cancun i 15 dies a La Havana... Feliços i contents tornaren a casa..
Passaren unes setmanes i la Susanna no es trobava gens be, els pits li feien mal... Ho comentà a la seva mare que com una gata vella va fer-l’hi una rialla.. Ai filla meva que estaràs prenyada! La Susanna va demanar-l’hi que no ho comentes amb ningú fins estar-ne segures de la bona nova i la mare així ho va fer... Anà a la farmàcia de guàrdia i demanà un predictor. Estava angoixada, no volien criatures tant d’hora. L’endemà al mati es tancà al bany i va fer-se la prova... Positiu !!!
Van passar dies sense saber com comunicar-ho al seu marit. Una nit li preparà un bon sopar, posà les estovalles bones, la coberteria que li havia regalat l’avia, les copes de la cristalleria de bohèmia, la vaixella de Limoges regal de la sogra, les espelmes i va esperar que el marit arribes per sopar. Ell veient aquell parament es quedà sorprès. -Que celebrem?... M’he perdut alguna cosa?...
No amor meu -digué ella. -No t’has perdut res, però pot ser que si tinguem quelcom per celebrar...
Ell amb els ulls com plats es quedà mirant-la... Ella es posa les mans al ventre i amb una senyal indicà que allí... si, si allí estava la sorpresa...
Va reaccionar prou be, va fer-li un peto... No s’esperava que tant aviat i amb les precaucions que havien pres... - Però sigui benvingut –digué ell.
Passaren els mesos i tot anava com s’esperava fins que arriba un dia en que trencà aigües - Mare de Déu, això s’ha avançat!... Comentaren les mares d’ell i d’ella. Anaren cap l’hospital.
El part no anava be i decidiren fer-li cesària, el marit no el deixaren entrar al quiròfan, era massa impressionable i no podrien estar per ell. Al cap d’unes llagues hores va sortir el metge anunciant la arribada de un nen preciós i en molt bona salut, però discretament demanà parlar amb les iaies al seu despatx... -Alguna cosa va be- varen pensar elles.
El metge les va fer seure... -Haig de fes-li’ls una pregunta... en les seves famílies, hi ha algun avantpassat que no sigui d’aquest continent?... Les dos dones es quedaren en la boca oberta.. -Com diu? exclamà la mare de la Susanna... –Les nostres famílies son totes catalanes de soca a arrel... -La meva família es originària de Montmaneu, de fa segles! -digué la consogra. –Be, be, el nen està perfecte però..., abans de que el vegi el pare, he volgut parlar amb vostès...
A la sala d’espera, el marit estava angoixat pensant que cony volia el metge de la seva mare i la sogra? -I jo sense saber res de res...
Quan sortiren del despatx del metge les dues dones s’encararen discutint... -que si la teva filla això que si ell ves a saber que... La infermera els donà un toc d’atenció i els comunicà que la mare i el nadó ja eren a la seva habitació -la 225 segona porta a la dreta... Se’n caminen tots tres a veure al nou nat. Quan entraren es trobaren a la Susanna plorant. Miraren el bressol...
Tots tres es quedaren esglaiats: era un preciós nen negre!!!
La Susanna i el marit s’han separat, ell no pot aguantar la vergonya de tenir que anar pel poble com un cornut i menys d’un negre...
Ella i el seu fill, producte d’aquella maleïda nit en aquella discoteca, ha iniciat una nova vida a la capital. Tot per un polvo a traïció a les fosques i amb un negre... Tant de bo haguera estat amb aquell del catamarà...