Un mal dia

Un relat de: Manuel de Lino

Em sento com un idiota
es possible que m'hagi equivocat?.
Potser era massa bo
potser era poc realista,
he estat somiant tot aquest temps ?
no és aquesta la humanitat ?

Tots aquells somnis ...
Totes aquelles passions ...
Potser em toca ja per fi
enfrontar la crua realitat.

No més nits màgiques,
no m'és nits somiant
no mes dies amb l'esperança,
hores que penses que no passaran.

Hem fa tan sols vergonya,
pensar que he estat equivocat.

He d'obrir els ulls de par en par,
veure la llum de la veritat.!!!

Sempre ens queda l'esperança,
tenim uns fills que ens fan caminar,
avui per una cosa, demà per un altra serà.

Si no es que és massa tard,
si us plau, no me ho feu oblidar.


Comentaris

  • resposta[Ofensiu]

    Primer haig de dir que ets un autor bastant prolífic i que m'agraden els teus escrits.

    Segon, dels comentaris vostres als meus escrits m'he fet un embolic: qui va estar al Sahara ?

    Jo vaig ser-hi del 1967 al 1968. Primer al campament de la platja i després al quarter de "zapadores" de El Aaiún. Vaig ser caporal furriel i al mateix temps vaig poder practicar la fotografia, doncs tenia el meu propi laboratori a la furreleria. Si em dones el teu e-mail et puc fer arribar alguna.
    Malgrat tot guardo un bon record de la "mili" o potser més concretament per haber pogut conèixer aquell territori.
    Ara em dedico a estones lliures a recuperar aquella memòria i posar-la en aquesta web.

    Gràcies per escriure. Ben cordialment, Joan