Un llop de poble

Un relat de: rnbonet

Conten el vells del poble que, a un temps llunyà en el qual els animals parlaven, allà a una cova als estreps del Mondúver, i molt a prop del Cingle Tancat, vivia, més malament que bé, un llop de mitjana edat. Segueixen contant que un dia el llop es va despertar molt de matí, abans d'eixir el sol, veié la lluna plena i es va posar content: "Quin dia, mare meua! Segur que hui tindré molta sort, i m'afartaré de tendres i oloroses carns! Tan bones, tan bones, com no n'he tastat mai encara a la meua vida!" I així que, quan els primers raigs apuntaven l'alba, amb esperança, davallà cap el poble, més content que una xiqueta amb sabates i vestit nou de trinca, el dia de la primera comunió. Passant per l'Encreuament de les Sendes -aquell que el senderol que baixa del Carritx creua el que puja fins el Corral de Milhores, just al costat del barranc de Calafat-, va notar una flaire de carn torradeta. Fent esment, va esbrinar que molt a prop hi havia una família matinera preparant l'esmorzar damunt una tauleta plegable: uns pollastres a l'ast, tallades de pernil, llonganisses i ous durs. "No cal que em torbe en aquesta menudalla", pensà, malgrat la fam que portava al damunt i l'agradosa olor del menjar. I continuà endavant.

En passar pel costat del Molí, s'hi aturà per beure aigua fresqueta de la font, pensant en la pròxima i abundant fartera que l'esperava, segons tots els senyals. Allí mateix es trobà amb una truja acabada de parir, i amb els seus porquets, tendres, rosats, mengívols a més no poder. Com per llepar-se les potes, després de ben assaciat.
I com llop ben educat, manifestà a la mare porca els seus desigs de fillet. "Un o dos, que el meu desconhort i la meua fam no fan melindros". I la bacona, molt amable, li contestà:
-Amb molt de gust li'ls deixaria menjar, senyor llop. Però és que, com són acabats de nàixer, encara no estan ni batejats. I els pobrets no podran tastar la glòria eterna! El que pot fer vostè és triar-ne dos, els que vulgas, batejar-los i després, menjar-se'ls. Si així ho fa, li estaria agraïda de per vida!
El llop, que no estava avesat als costums i creences dels porcs ni dels humans, però que no obstant havia escoltat qualque cosa d'allò del bateig, el purgatori i el limbe, li va respondre, ansiós de carn:
-Dis-me que cal fer per batejar-los. I de pressa, que tinc fam!
-Cal tirar-los aigua al damunt... O per seguir un ritual més antic, introduir-los en l'aigua... I sembla que d'aquesta manera la carn està més tova i més tendreta. Anem al costat del barranc. Jo els hi porte!
I el llop va baixar al barranc, que anava ple a causa de les darreres pluges. La truja es situà al seu costat i, abans que el llop se n'adonés, l'empentà i plof! Pobret d'ell, va caure dins l'aigua!
Cames toqueu-me el cul, la bacona i el porquets fugiren com l'ànima que porta el dimoni al cos, deixant el pobre llop tot xopat, ple de fang i amb dos pams de nassos.

Camina que caminaràs, més calent que una ceba a les brases, per haver estat enganyat i per haver deixat perdre's una menja tan abellidora, el nostre llop va continuar camí del poble. Ja quasi al Calvari, trobà una cabra perduda, vella i -suposà- corretjosa. "Millor és açò que cap cosa!" pensà. Estava a punt de caure sobre ella, quan la cabra digué:
-Beeeee! Fes atenció! És que no has vist quina punxa més grossa tinc en aquesta cama? I si, menjant-me, et forades l'estómac, i mors? Quina desgràcia! I jo seria la culpable! Mai de la vida no m'ho perdonaria!
-Xe, sí que em sabria mal!. I on dius que tens la punxa?
-Ací, just a la cama dreta.
El llop buscava la punxa, i no l'encertava.
-Per ací?
-Més avall, home!. Només un poc més avall.
I quan el llop, buscant la punxa, tenia el cap catxo, la cabra va aprofitar per fer-li una topada amb totes les ganes. I després amollar-li'n una altra i una més... i deu o dotze, totes seguides, deixant-lo mig estamordit , estès al terra, amb alguna costella trencada.

En açò que en tornar a ser conscient i despertar-se, quasi era de nit. I per a postres, començava a tronar i fer llampecs. "Caldrà retirar-se a la cova, encara que amb la panxa buida... I és que mai dependré la lliçó! Va fer el llop. I mamprengué el camí de la cova. "I ara, per acabar malament el dia, només faltava que vinguera un llamp i que m'enxampés!". I així va ocórrer. Una guspira d'un llamp pròxim sofrimà part dels pèls i de la pell del llop, que es refugià, fumejant i ferit i famolenc, a la seua cova.

I conte contat, ja s'ha acabat. I aquell que no s'alce, té el cul foradat.

Comentaris

  • Enhorabona[Ofensiu]
    Aina_R | 27-06-2008

    Has guanyat el nanorepte 79, ara et toca plantejar el nanorepte 80.

  • Ens ho envies a tribuna@guimera.info ?[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 19-06-2008 | Valoració: 10

    Hola;

    Tornem a engegar.

    Ens ho envies a tribuna@guimera.info ?

  • Quin llop més desgraciat...[Ofensiu]
    Naiade | 17-06-2008 | Valoració: 10


    Com m'ha agradat aquest conte! M'ha semblat tornar a la infantessa, escoltant els que em contava el meu avi que quasi sempre anaven de llops i on jo era la caputxeta, variaven els entorns, en el meu cas eren per les rodalies del Montseny, però s'hi assemblaven molt. Podries dedicar-te a contar-ne, segur que ja ho deus fer.
    Apa dons que m'has fet passar una bona estona.

    Una abraçada

  • Molt bo![Ofensiu]
    F. Arnau | 17-06-2008 | Valoració: 10

    Sí senyor! Amic Ramon!
    Això sí que és "cornut, apallissat..." i també si es descuida una mica se'n va prenyat a la cova.
    Per això sempre cal dir: "Jo que em quede com estic", doncs, sempre pot passar quelcom pitjor.

    Una forta abraçada!

    Salut i rebolica!!!

    FRANCESC

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

272 Relats

1588 Comentaris

356255 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!