UN LLOC TRANQUIL

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
La Maria fa uns dies va acompanyar al seu marit a visitar la seva família a un indret preciós amb un llac amb barquetes. La Maria és bona noia i va estar completament d´acord en què per la trobada calia per el menys celebrar amb un dinar a un restaurant que és menges prou bé.

El cunyat va suggerir un hostal en un poblet no gaire lluny del estany . La Maria ja li estava prou bé perquè el marit forces vegades havia dit li agradaria anar a dinar al poblet, un poblet amb encant.

El viatge va ser planer enmig de boscos per on es podia encara veure no gaire lluny el llac. Ella va pensar que era un racó molt bonic i plàcid, un oasi de pau.

Al restaurant els van donar una taula prop de la finestra a on es veia un bonic i verd paisatge. La mestressa era una noia bruna prima amb uns bonics ulls de color verd, tota ella molt prima educada i moderna.

El dinar transcorria prou bé, els germans es parlaven de les seves coses i la Maria i el cunyat assentien i a vegades també donaven la seva opinió.

Va ser al menjar el segon plat que la Maria va veure que la noia corria i cridava , es va treure les sabates unes sandàlies que no la deixaven córrer el suficient i marxava cridant lladres, lladres.

Els quatre no havien vist res. Bé la Maria sí que va recordar un parell de nois amb casc de ciclista i vestits per anar amb bicicleta pul·lulant per la barra, però no hi va donar importància al veure marxaven per la porta.

Al cap de poc va tornar la noia que plorava i estava com en un atac de nervis. La Maria es va aixecar i li va preguntar que li passava.

Doncs miri senyora, m´entres era a la cuina s´han emportat dos mòbils d´ultima generació i la cartera delmeu marit que teníem darrere la barra, sempre li deixen és un lloc tan tranquil!

M´entres el marit trucava als mossos i tots el que estaven dinant no havíem vist res. Algú va dir que és habitual que no els trobarien pas car de bicicles no ni hi havia cap ni una, que anaven en cotxe.

Tothom i deia la seva i la noia plorava i deia que el que més li dolia és que hi tenia moltes fotos del seu fill petit, que li havia regalat el mòbil el marit i que això és el que la desconsolava i els seus bonics ulls verds estaven amarats de llàgrimes.

Sense ganes varen acabar el dinar i en marxar la Maria li va prometre a la jove que hi tornaria, i que li sabia molt greu els contactes i les fotos del fillet que tenia en el mòbil , tot això ho deia amb el cor i que si calia podien esperar que vinguessin els mossos, cosa que la noia va dir no calia.

Moltes vegades encara pensa si han trobat els mòbils amb les fotos del fillet i pensa qu´inclus els llocs mes tranquils han perdut la seva pau i sent com una mena de pena dins seu.

Comentaris

  • Molt bo[Ofensiu]
    Karin | 18-08-2017 | Valoració: 10

    Coses quotidianes que passen. M' agrada és creïble

  • lapsus[Ofensiu]
    Nil de Castell Ruf | 18-08-2017

    Perd! on diu "con molt d'amor". Volia dir, amb molt d'amor. Un petit lapsus...

  • Punt i seguit...[Ofensiu]
    Nil de Castell Ruf | 18-08-2017 | Valoració: 10

    Si que és veritat que a vegades la puntuació fa ballar una mica el cap, com dius tu, Sergi, en el teu comentari. O com jo li vaig dir una vegada, que calia no repetir un mot masses vegades. Però si llegeixes la seva biografia, la de la Montserrat, ja t'ho diu ben clar:" Per mi es un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits fets amb tot el meu cor. Ho ressalto, perquè la Montserrat , com a mi em passa, crec, ens falta una mica mestratge en aquest camp, el de la puntuació. Jo, per exemple, em poso malat en dubtes com ara el punt, la coma, els pronoms... La única diferència és que en un poema no hi ha tanta puntuació com ara en els relats mitjanament llargs com els que fa la Montserrat. Jo sóc un caga dubtes en si cal posar una coma o canviar de mot... Només et diré que en els meus poemes hi esmerço pel cap baix dos-centes hores. I encara així encara a vegades l'erro. Però allò important és la història del relat. I la Montserrat te una forma molt peculiar d'explicar històries. Històries que sorgeixen de la quotidianitat, històries ambl les quals ens identifiquem. Històries que pensem, sentim i vivim, però que poca gent les immortalitza per escrit com fa ella. La Montserrat és la neta que escriu les receptes de l'avia, amb llenya i con molt d'amor... Però això, com diu en Sergi, cal esmerçar-s'hi un xic més, i va per mi també, en la puntuació. Si volem que els nostres escrits siguin bons d'entendre. NIL.

  • Una proposta[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 17-08-2017

    Costen d'entendre, els teus relats. Tot i que tenen molta lògica. Jo diria que si t'esmeressis una mica en la puntuació, quedaries més satisfeta i es llegirien millor.


    Sergi : )

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

308 Relats

922 Comentaris

131032 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu esta ple d' histories..
Per mi es un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits fets amb tot el meu cor. Moltes graciès per la vostra gentilesa.