UN LLIBRE ÉS UN MIRALL

UN LLIBRE ÉS UN MIRALL

Cada vegada estic més convençut que en els llibres només hi trobem allò que tenim al cap, o poc se´n falta.
Dic això perquè, d´entrada, hem d´acceptar que la lletra del text comporta la possibilitat de múltiples interpretacions. Alguns lectors culturalment preparats, m´han dit que El Codi Da Vinci els ha resultat pesat, mentre que a d´altres, no.
Quan llegim, les connotacions emotives i associatives les hi aportem nosaltres, cada lector.
Quasi es pot dir que, llegint uns quants el mateix llibre, ningú no llegeix el mateix llibre.
Que ningú no es molesti pel que ara diré, que és un citació: Un llibre és un mirall. Si un ase s´hi emmiralla, només pot veure allò que ell és .
Es pot llegir a qualsevol edat, amb qualsevol formació, però les lectures seran ben diferents: la de l´adolescent, la del jove universitari o amb cultura, la del qui llegeix per entreteniment.
Fins és un llibre diferent llegint-lo nosaltres a diferents edats.
Moltes vegades he escrit que, quan llegeixo, em llegeixo. La qual cosa la concreto dient que un llibre és un mirall on m´emmirallo.

Mn. Pere Campàs y Bonay