UN LLAC SUEC A LES CINC DE LA TARDA

Eren les cinc de la tarda. Varies vegades no sabia ben be perquè es va aixecar de la cadira a on feia ganxet per mirar el llac.
No sabia ben be perquè ho feia, aquell era un petit llac de Suècia a on no hi passava mai res.
El seu marit havia anat a buscar gerds al bosc junt amb el seu fill de cinc anys.
Era estiu i sempre passaven les vacances a la cabana de fusta del seu pare, el lloc era desolat i lluny de tota civilització, però en Per li agradava, sempre deia Karin això es un paradís.
Ella trobava a faltar la llum i quasi no tenien cobertura de telèfon, però també una mica de tranquil•litat anava bé.
Es va tornar a aixecar i ho va veure, un home i una dona banyant-se en el llac i els va mirar. La noia era rosa i alta i el noi moré.
Li va estranyar no haver sentit cap cotxe, però va pensar que potser anaven a peu. Es va quedar dreta a la finestra mirant.
Es va tornar a sentar i va sentir un crit. Va tornar a la finestra i va veure que el noi moré es vestia, mirava a tots cantons i marxava sol.
La Karin va anar corrents cap a la riba del llac però res va veure, inclús va tenir el pensament de nedar una mica per veure si trobava la noia. Llavors va veure en Per i el seu fill que venien pel camí.
Esverada els va contar que creia una noia s’havia o l’havien ofegat al llac. En Per va riure i va dir, no Karin , no vindrien pas aquí a fer-ho al teu davant a las cinc de la tarda.
Davant l´ insistència en Per va trucar a la policia de Lulea, van arribar van escoltar a la Karin i li van fer cas. Van baixar al llac i efectivament van trobar una noia ofegada, llavors sols quedava per trobar el noi moré.
Al cap de quinze dies va sortir el nom del noi per les noticies a Stockholm , un crim una violència de gènere, un noi molt jove i la seva parella que feien senderisme, es veu varen discutir i ell la va ofegar. Al veure el seu llac per la tele en Per, ja no va creure que fos un paradís. Va dir a la Karin, ves per on ara ho veig mes desolat, la maldat ens pot invair.