UN LLAC, DOS LLACS, TRES... ( El llac del riu de la vida)

Fa més de dos mil anys. Allà per llunyanes terres mediterrànies. Palestina. Bressol d'una nova creença, encara capdavantera a hores d'ara. Joan, conegut com 'el Baptista', lliura els principis d'una fe incipient on el Jordà fa lloc al llac de Kinnereth. Exactament al principi del corriol que hi mena. Ha dinat. Poc, uns llegums cuits, una ceba tendra i bolets. Ben escollits; triats a consciència Ara descansa, esguardant els fantasmagòrics reflexos solars incidint sobre la superfície de l'aigua. I els bolets comencen a fer efecte. Presencia els orígens. Ell és Adam, el primer home...

'M'agrada el cul d'Eva. De vegades, me'l mire mentre cull fruita dels arbres. Redó, alegre, firme, juganer... Se'm fan uns nusos a la gola! Incitant... Eròtic! Mira per on, acabe d'inventar una paraula: "eròtic" És això; no sé... Quan en gitar-nos, posa el cul enlaire, topant amb el meu sexe, aquella presència em produeix un formigueig allà sota... Altra cagada semàntica, repunyetes! El de dalt ens té dit, després de fer-nos amb fang i aigua del llac, que anem posant nom a les coses... I que siguem molt estrictes en l'ús dels mots! I exactament, no és "allà sota", sinó aproximadament "enmig del cos". Com caldria dir-ne, aleshores, d'aqueixa part? Imaginem, per semblança... Alficós? No, ben bé, no fa la mida! Nap? Xirivia? No, no... Podria ser cacaua? Noooo! Menuda, tu! Perquè cal fer atenció a les instruccions primerenques del de dalt: " I procureu que les imatges metafòriques del mot o del sintagma suggereixen quelcom conegut, a l'abast de la majoria..." I d'allò de continent i contingut no en feu cas, que tardarà en estar present al temps..." Res! Que pels dos -o en són tres? O només un?- atributs masculins que tinc, vinc per anomenar-lo... Ooiii! Mira com piulen els teuladins! "Piu... piu..." Ja ho tinc clar! Inspiració divina! Gràcies, senyor! Li direm.... PIU! Ho apunte al diccionari'.

'El Baptista' es desperta, embolcat, envoltat de mosques. Nota una tibantor al baix ventre. No sap si ha trencat el somni per aquesta o ha estat la visió momentània d'Eva xerrant amb la serp, que l'ha despertat. Veu al llac unes barques que enfilen cap la vora. "Caldrà amanir la doctrina per explicar allò de la transmigració d'ànimes... Perquè sóc jo qui anuncia la bona nova per manament diví", pensa. "O simplement serà un atzar?", vacil·la. "Redéu, quin dilema!", afirma.