Cercador
Un i Vers.
Un relat de: Epicuri- Compartir:
Els vents bufen com volen
no mes cal estar-hi amatent.
Bon navegant que tenses les veles
arria-les també quan es convenient.
El mar somou ses entranyes
amb aires de grans déus altius,
però els vents els duen a on volen
Juguen amb ells, volant. els ocells.
Les muntanyes altives els aturen ,
amb els seus plans de calma
Piques i cims dalt dels seus escambells.
L'aigua que els vents a la mar prenen
volen pels aires i pugen pels cels.
Amb llamps i trons cauen fent gran remor.
O dolçament reguen, les planes i els boscs.
L'aigua que forada les roques per on les fonts brolla
regalant la natura, tota pastura, allò que es mes fresc.
Els sol tot s'ho mira mentre la lluna regira: Ara nit, ara dia.
Vivim el miracle, amb companys de viatge: subtil espectacle.
De fa força temps, ignorant tot, tret d'alguna cosa obertura,
d'estreta fissura que ens omple el cor: 'alè ens el eixample
l'ànima ens apuja fins on no se sap on i tot dura i dura
amb força figura fins que ho permeti la història dels temps.
Comentaris
-
Parlant de l'univers[Ofensiu]Gemma Matas Gustems | 21-08-2013
En el teu relat hi llegeixo el nostra pas per la terra, amb tota la natura que ens envolta en cada moment que anem vivint.
M'ha agradat molt!
Gemma
l´Autor
1124 Relats
836 Comentaris
427259 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.Em re-escric a mida que em llegeixes.
Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.
Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.
El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.
Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.
La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE
Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.
Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.
Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.
La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .
La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.
M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.
O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.
J.V. FOIX.
Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.
Jaume Sisa.
Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.
Joan Maragall.
Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.
markonomistes@hotmail.com