Un home sol

Un home volia estar sol. Volia estar enlloc, i en cap moment; ell només volia existir, i ser l'única cosa existent. Tot i això, seguia una vida força normal que, segons ell, no era digna d'explicar, perquè s'assemblava massa a les vides de l'altra gent. I ja se sap, que si una cosa no és original, no destaca i, per tant, ningú en farà cas. Per això volia existir en un "no-espai" i un "no-temps", però no sabia com podia fer-ho realitat. El veïnat, la gent, li deia que abans tindria la lluna, que era un il·lús, que no havia de perdre el temps en aquelles bestieses... en definitiva, que s'havia sentit dir de tot. No entenia què l'empenyia a continuar creient en aquella idea, ni què el feia continuar vivint, i es limitava a comptar els dies, i els deixava passar, com si res...
Al cap de poc temps podia dir que havia estat en cap espai i en cap moment, sol. I no mentia.
Curiosament, els qui menys creien que ho aconseguiria, van ser els primers a comprar-lo. I es va convertir en un dels més venuts; "Un home sol va estar enlloc i en cap moment" va figurar en les llistes com un dels llibres més llegits. Encara que això fos el que menys li importés, era feliç perquè havia aconseguit el que més desitjava.