Un home reunit amb ningú

Un relat de: Sergi Elias Bandres
Aquell home que veiem,
atent amb els ulls perduts
a coses inexistents,
és la víctima de si mateix,
a l'ignorar aquest món
potser per l'odi que duu amb ell.

Reunit amb si mateix,
ja no gosa entrar als bars,
ni mirar els culs de les dones,
no s'adona que és malalt
d'una malaltia que l'està apaivagant.

L'home, sol,
en un carrer,
s'adona que ha perdut tota la seva llibertat,
donat que la comunicació sols amb ell mateix,
li ha difuminat la realitat.

Ja sense cap eina per agafar
ni per recollir,
torça la mirada i el cap;
i ha deixat de preguntar-se
perquè aquest món l'ha abandonat.

I sempre serà així,
la seva vida,
la seva vida
que inconscientment l'ha subornat.

Comentaris

  • Observes i intueixes molt bé[Ofensiu]
    Mena Guiga | 17-02-2012

    He llegit els tres follets i aquest poema de l'autosolitud.
    Les persones diferents -tot i que tots i totes ho som de diferents, però molta gent s'entesta en ser "igual", no fessin un pecat, no volen surtir de l'ou i la closca no els deixa ser, no els deixa captar el que ens delim profundament per captar i que és subtil i sempre existent- ,...doncs, com deia, les persones diferents agafem al vol aquestes imatges amb el missatge i ja una mica les patim o gaudim. I és així. Jo n'estic contenta.
    Endavant visquent, sempre visquent.

  • la soledat entre multitud de persones[Ofensiu]
    liudmila | 15-01-2012 | Valoració: 10

    és casi "trista" realitat, ja que un es troba molt aillat malgrat que té centenes de veins en les cuitats grans, em sembla a vegades, que més gran cuitat, més sol es troba la gent... I a vegades, els que conviuen baix del mateix sostre, també es poden co-existir com si visquessin en els planetes diferents. Ignorància en lloc de compasió, interés a compartir afecte amb els altres. Tot es troba sovint en la "carrera" de la vida quan els valors - diners, poders, etc. "roben" l'apreciació dels detalls senzills, el nostre entorn, la natura, la gent... Diuen que en una de les crisis económiques anteriores dels EEUU van notar que el creixement de l'atur va fortalecir el valor de les relacions i de família, ja que molt gent simplement tenien el temps de dedicar-se a això. Sóm llibres en què gastar el nostre temps.

  • copernic | 14-01-2012

    El teu poema parla de soledat, com el meu text, la del porter i la del davanter que llença el penal. Quan el vaig escriure no hi vaig pensar però després vaig adonar-me'n de que existeix una novel.la que es diu "La por del porter davant el penalty" de Peter Handke. Probablement, de manera inconscient vaig relacionar la por i el futbol.
    Una abraçada!

  • Un títol...[Ofensiu]
    copernic | 13-01-2012

    que reflecteix molt be el que és el poema, un avís per a navegants de que la soletat és l'acompanyant de l'ésser humà tota la seva vida, tal i fa si està físicament sol com si passeja per les rambles de Barcelona. La soletat és un sentiment, no un estat i això queda molt ben expressat en el teu poema.

    Salut i gràcies pels comentaris encara que no he entès res.

  • Adonar-se[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 29-12-2011 | Valoració: 10

    És un poema dur, però bestial. L'home fa patir, està sol i malalt, però hi ha una cosa que m'agrada i feflecteixes molt bé: s'adona de la seva situació. I si se n'adona, crec que aquest és el primer pas per a sortir-se'n. Traspua un pessimisme que si treballa la consciència pot tenir solució. Adonar-se de les coses és tan primordial! Que m'ha agradat molt i que espero que el 2012 sigui un any ple de consciència i serenitat. Una abraçada Sergi.

    Aleix

  • Estimat Sergi,[Ofensiu]
    allan lee | 28-12-2011

    he llegit el teu darrer comentari a les meves coses que passen, és com una disculpa, penso, però no t'has de disculpar per res, jo ja havia entès- i qui no!- que el que poses al primer és el que et suggereix l'escrit, jo escric sobre l'acte sexual, tu comentes que te l'has sentit teu, qualsevol que escriu s'adona que això és una lloança cap al que escriu, que aconssegueix connectar amb els viaranys mentals del lector. Només t'haig de dir que estic molt contenta que m'escriguis i que el meu relat t'hagi suggerit imatges fortes, que és en el que jo pensava quan el vaig escriure.

    Sobre el teu poema, dur i potent com acostumen els teus, dir-te que se'm dibuixa l'imatge d'un home isolat entremig del batibull social, presoner dels seus estats mentals, conscient d'aquest estat i alhora incapaç de canviar-lo, per manca de forces, de capacitat, d'energia. Estimat Sergi, saps que en aquest retrat hi cabem molts, molts de nosaltres? Si no tots, de diverses maneres. Una abraçada, amb la meva estima,


    Silvia

  • Jo, ja sabràs que no sóc un déu...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 27-12-2011 | Valoració: 10

    ... però sí un semi-déu, com tu, mira, deien els jueus que els "bufons" portarien al Messies i el que se m'acudeix de desxifrar del teu missatge és que busques la utopia, la eterna línia que separa l'home de les dones, l'Home de la Dona, l'Home dels déus, i eixa línia té ben present que tu i jo som els únics, eixa utopia, doncs tu i jo i cada boig del món som els únics que tenim el dret no dels déus, pobrets, sinó de Déu de poder arribar a ella, però quan arribem ja serà tard, ja no podrem expressar-la, sinó és amb paraules d'un altre.
    No sé si m'entens, doncs mira, tu coneixes el "Ligre", es un animal que no se sap si és artificialment creat o natural que és la unió entre el lleó occidental i el tigre oriental, la unió pot venir també entre les dones i l'Home, entre la matemàtica amb els números de Càntor, amb la conquesta de Déu per la ciència, amb el canvi climàtic, però no t'oblides mai, un moviment positiu pot canviar el món de la manera més positiva. Mira, has vist "Màtrix"? doncs la realitat és com ella, com la pel·lícula però sense que estem separats, és més tots som un, Un. l'única cosa que està fora i dins de nosaltres i a la que cal donar-li també cabuda en aquest món que ens ve és el mal, perquè hi ha homes que no tenen la culpa d'haver nascut roïns i carregar-se'ls seria com eliminar el pol oposat, per exemple els jueus, i és que a més tornarien a nàixer de nous amb la qual cosa hauria sigut una ximple massacre sense sentit.
    El que tu deus voler dir, i segur que no vaig molt errat és que eixa utopia significa el món en que tots tinguem cabuda, doncs mira, jo, tu, tots hem fet en aquests quatre o cinc dies tantes coses importants per a que el món no muiga que sense ser optimistes, perquè l'optimisme pot portar als de sempre, als hipòcrites salvapàtries o simplement suïcides a trencar-ho tot, doncs sense ser optimistes et diré Sergi, que el món podrà viure molts anys més, t'ho JURE. Amb el que eixa paraula vol dir.
    Tot i que en el món que farem, que ja no serà un capitalisme, de ben segur, i no t'ho torne a jurar perquè creuries que sóc una gallina de corral, en eixe món viurem millor segur, que ara, però també hi haurà coses roïnes que caldrà millorar, però serà moltíssim millor que el que ara tenim, el que hem d'evitar és la guerra que a ningú, ni a assassins ni a suïcides, els dos tipus d'Homes que hi ha al món, ens interessa, i ja no et dic més.
    La utopia amb tothom dins és possible, recorda el poema de Miquel Martí i Pol cantat per Lluís Llach "...tot està per fer i tot és possible". Però tot i que ja ho he escrit et dic també que intentes ser d'allò més discret amb el que t'acabe de dir, que no t'ho he dit tot, perquè tot ni es deu ni es pot dir amb el llenguatge.

    Una forta abraçada d'un amic que et comprenc tant que és germà teu de tarannà, i no cal posar-se etiquetes mai.

    Un petó d'homes virils, sense que tinguem res en contra dels homosexuals ni tu ni jo és clar, però et done un petó de guerrers romans i grecs pel nostre viatge cap a la que ja hem gairebé oblidat, la nostra Penèlope, però que la tenim a l'inconscient com una bella dona que ens espera en un llit sensual i ardorós.

  • Jo, ja sabràs que no sóc un déu...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 27-12-2011 | Valoració: 10

    ... però sí un semi-déu, com tu, mira, deien els jueus que els "bufons" portarien al Messies i el que se m'acudeix de desxifrar del teu missatge és que busques la utopia, la eterna línia que separa l'home de les dones, l'Home de la Dona, l'Home dels déus, i eixa línia té ben present que tu i jo som els únics, eixa utopia, doncs tu i jo i cada boig del món som els únics que tenim el dret no dels déus, pobrets, sinó de Déu de poder arribar a ella, però quan arribem ja serà tard, ja no podrem expressar-la, sinó és amb paraules d'un altre.
    No sé si m'entens, doncs mira, tu coneixes el "Ligre", es un animal que no se sap si és artificialment creat o natural que és la unió entre el lleó occidental i el tigre oriental, la unió pot venir també entre les dones i l'Home, entre la matemàtica amb els números de Càntor, amb la conquesta de Déu per la ciència, amb el canvi climàtic, però no t'oblides mai, un moviment positiu pot canviar el món de la manera més positiva. Mira, has vist "Màtrix"? doncs la realitat és com ella, com la pel·lícula però sense que estem separats, és més tots som un, Un. l'única cosa que està fora i dins de nosaltres i a la que cal donar-li també cabuda en aquest món que ens ve és el mal, perquè hi ha homes que no tenen la culpa d'haver nascut roïns i carregar-se'ls seria com eliminar el pol oposat, per exemple els jueus, i és que a més tornarien a nàixer de nous amb la qual cosa hauria sigut una ximple massacre sense sentit.
    El que tu deus voler dir, i segur que no vaig molt errat és que eixa utopia significa el món en que tots tinguem cabuda, doncs mira, jo, tu, tots hem fet en aquests quatre o cinc dies tantes coses importants per a que el món no muiga que sense ser optimistes, perquè l'optimisme pot portar als de sempre, als hipòcrites salvapàtries o simplement suïcides a trencar-ho tot, doncs sense ser optimistes et diré Sergi, que el món podrà viure molts anys més, t'ho JURE. Amb el que eixa paraula vol dir.
    Tot i que en el món que farem, que ja no serà un capitalisme, de ben segur, i no t'ho torne a jurar perquè creuries que sóc una gallina de corral, en eixe món viurem millor segur, que ara, però també hi haurà coses roïnes que caldrà millorar, però serà moltíssim millor que el que ara tenim, el que hem d'evitar és la guerra que a ningú, ni a assassins ni a suïcides, els dos tipus d'Homes que hi ha al món, ens interessa, i ja no et dic més.
    La utopia amb tothom dins és possible, recorda el poema de Miquel Martí i Pol cantat per Lluís Llach "...tot està per fer i tot és possible". Però tot i que ja ho he escrit et dic també que intentes ser d'allò més discret amb el que t'acabe de dir, que no t'ho he dit tot, perquè tot ni es deu ni es pot dir amb el llenguatge.

    Una forta abraçada d'un amic que et comprenc tant que és germà teu de tarannà, i no cal posar-se etiquetes mai.

    Un petó d'homes virils, sense que tinguem res en contra dels homosexuals ni tu ni jo és clar, però et done un petó de guerrers romans i grecs pel nostre viatge cap a la que ja hem gairebé oblidat, la nostra Penèlope, però que la tenim a l'inconscient com una bella dona que ens espera en un llit sensual i ardorós.

  • La soledat...[Ofensiu]
    brins | 24-12-2011 | Valoració: 10

    Un poema molt bell, però trist, Sergi.

    No hi ha res pitjor que ser infeliç a causa dels nostres propis actes; no poder culpabilitzar ningú del nostre infortuni. A vegades menem les nostres passes per camins que només arriben a llocs de soledat, sense adonar-nos que el que cerquem, realment, són paratges de companyonia. Cal reflexionar, i tornar enrere...

    Que passis un BON NADAL, benvolgut Sergi, i que el 2012 et porti tota la felicitat que el meu cor et desitja.

    Una abraçada,

    Pilar

  • Tu de vegades pensaràs...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 24-12-2011 | Valoració: 10

    ...aquest home s'oblida de mi, i no em comenta, però hi ha una cosa que he aprés al llarg del meu viatge a Ítaca i és que a Ulisses cal de tant en tant desixar-lo a soles, perquè ell ha de lidiar al vell bou de Creta, com a les Sirenes o les quimeres, però que sàpigues que te tinc i et tindré sempre en el cor fins al dia en que tornes amb la teua Penèlope, aleshores farem una gran festa tu, jo i tots els nostres.

    Un fort petó d'un company itaquià

    Vicent Adsuara i Rollan

  • Quanta soledat[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 24-12-2011 | Valoració: 10

    traspua aquest poema !
    Però mai ningú li podrà prendre la llibertat de parlar amb ell mateix , que , a voltes , és millor que les paraules dels altres.
    Molt bones festes , benvolgut Sergi ! i que el proper 2012 es compleixin TOTS els teus desitjos.
    Una carinyosa abraçada de la Nonna.

  • Ui...[Ofensiu]
    - | 23-12-2011 | Valoració: 10

    Em sembla molt que t’has fet un embolic amb el poema que m’has comentat. Clar que potser es culpa meva... En realitat no parla de cap “crim”, tal com ho has entès, sinó que és un poema escrit en clau d’humor, que inicialment es titulava “Cargol”... però em va semblar que quedava massa explícit, així que al final ho vaig canviar per aquest “Confesso” que pel que es veu, ai, despista massa. Si vols, m’agradaria que el tornessis a llegir sota el títol de “Cargol”, i veuràs que tot canvia. En fi, sento haver-te confós.
    Ara el teu poema. M’agrada, poèticament, la idea de l’home “reunit amb si mateix”, amb ningú, sol, en un carrer... Ofereix la imatge precisa d’una soledat aclaparadora, que d’alguna manera, ell mateix s’ha anat fent seva, sense voler, i sense poder evitar-ho, com un cercle viciós que no pot trencar. Es un poema trist, que transmet una sensació de tèbia derrota, per aquesta resignació amb la que sembla acceptar la seva realitat.

  • Un país lliure[Ofensiu]
    Pau Mora | 18-12-2011 | Valoració: 9

    N'hi ha molts altres que estan pitjor, els que els ha subornat el mon.

  • Potser ja ho sabies, potser no...[Ofensiu]
    Tocaterres | 18-12-2011 | Valoració: 10

    ...que les paraules que escrius són veritats que jo també he sentit meves.
    Fins que van deixar de ser-ho, o si més no es van tornar en "jos" intermitents; intermitència que em va salvar de la monotonia de la meva caixa incòmoda i aïllada, amb les meves veritats, que ara ja, per fi, són mentides i fal·làcies innocents... Ja no les recordo ni malaurades; va ser un ésser, i tot ésser, passa, i se'n va, es transforma i, ves, no ho sé. Tu ja ho saps. T'estim sempre

  • L'home del carrer.[Ofensiu]
    nadàlia | 16-12-2011 | Valoració: 9

    M'has deixat glaçat. De seguida m'he preguntat si a voltes no portem a dins aquest home, en la multitud que som i sóc...Però, avui en dia, on les teràpies brollen del subsòl, algun remei hi trobaríem o no? No es pot deixar ningú tan sol...vaja ja em diràs alguna cosa.

Valoració mitja: 9.82

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sergi Elias Bandres

Sergi Elias Bandres

629 Relats

1783 Comentaris

446878 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Vaig néixer el 9 d'Agost del 1.978 i em van posar a la incubadora, a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, la meva ciutat. El primer record que tinc des de llavors sóc jo complint quatre anys davant el pastís i el meu iaio, que morí d'accident laboral quan jo en tenia deu. Als meus vuit anys la meva mare va agafar un trastorn i va aguantar fins que jo en tenia setze, quan es va llevar la vida. A partir de llavors vaig tenir molts problemes amb l'L.S.D. i als dinou anys vaig heretar el trastorn de ma mare, encara el tinc. He estat ingressat tantes vegades... i fa por, fins terror.

Però tinc felicitat i això no se m'escapa.


Sergi