Un home d'Olot acusat d'impietat a la Mallorca del segle XIX

Un relat de: Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal

Aquest fou un fet històric i veridic que hauria passat a Mallorca i a la vall de Sóller abans de la primera meitat del segle XIX.
Ai Senyor ! Com han canviat les coses avui en dia. Sobretot desde que mori el Franco sembla que el que vesteix és criticar i ridiculitzar l' Església i principalment els capellans.Ara això d'anar a missa els diumenges i festes de guardar, pareix ja nos s'estila i serveix, només, per quatre velles i quatre vells dels temps de Na Maria Castanya que no saben com passar tot el sant dia.
Però, fa més de cent seixanta quatre anys enrera,la cosa era molt diferent gràcies a Déu.Clar que també les masses fan mal. Mala cosa és servir-se de la Religió, de l'Església i dels seus sacerdots per no haver de tornar els doblers manllevats.
D'això en fou victima- com hem pogut comprovar consultant l'expedient 18/22/6 de l'arxiu diocesà de Mallorca- un home d'Olot (la capital de la comarca gironina de Garrotxa) que, aleshores, habitava Sóller.
Havia nascut cap el 1790 . Era fill d'Ignasi Boix i de Sabrina Molina. Els cognoms Molina i Boix segueixen ben arrelats a Olot com hem pogut comprovar consultant la guia telefónica. El fill del Senyor Ignasi i de la Senyora Sabrina es deia Miquel.
Miquel Boix Molina treballava de corder.
Inmigrà a Mallorca i s'establi a Sóller l'any 1827 deu anys abans que nasqués el pintor Josep Berga i Boix fill il-lustre d'Olot .
Convivia amb una tal Antònia ,la qual ,ell,presentava com la seva propia esposa. No obstant sembla comprovat que, des de l'any 1818,estava separat de la seva esposa segons informació rebuda del Vicari General del Bisbat de Vic.
Tot plegat serviria al subtinent Don Andreu Alberti - que pertanyia al cos de Voluntaris Reialistes i era d'una familia que els deien,a Sóller de Ca'n Sivella - per proclamar ,un bon diumenge,als quatre vents i a qui el volgués escoltar, el 29 de maig de 1831 que, el Senyor Miquel Boix, hauria dit que les persones com els animals no tenien ànima i que, quan a una casa passaven el rosari, ell posava sempre l'excusa de que tenia mal de cap per amar-se'n i no haver de resar. Igualment l'acusava d'haver dit que no hi havia cap necessitat de fer dir misses pels difunts.
Ja vos podeu imaginar, l'any 1831, aquestes acusacions eren molt greus. Apart això no teniem encara una monarquia parlamentaria i ni tan sols constitucional. Ferran VII era un monarca absolut.
Miquel Boix, evidentment, e negà rotundament,la contarella del Subtinent Alberti." Es una mentida i una calumnia per no haver-li de tornar uns reals que li he" deixat a Don Andreu".
Tanta fou la trascendència i la importancia a la pretesa irrelegiositat del Senyor Boix i a les paraules del Subtinent de Voluntaris Reialistes; que Miquel Boix Molina hagué de compareixer, davant el Tribunal Eclesiàstic del Bisbat de Mallorca, acusat d'haver comés el "delicte d'impietat" . Per sort el Rector de la parroquia de Sant Bartomeu de Sóller - Mossen Bernat Galmés - donà bones referències del feligrés Miquel Boix Molina. En una carta - del 6 d'octubre d'aquell mateix any adreçada a les autoritats competentes - senyalava haver vist algunes vegades a missa a l'acusat Miquel Boix Molina - veí de Sóller i natural d'Olot - i no tenia noticies que aquesta persona. hagués atemptat de paraula contra els dogmes de la Santa Mare Església I era fals que tengués mania al res del Sant Rosari.
Dos dies després - el 8 d'octubre - el corder Miquel Boix Molina seria absolt per el Molt Il.lustre Senyor Provisor i Vicari General Don Salvador Andreu. La sentencia deia:
" Visto el testimonio remitido....la indagatoria tomada al reo, los informes del cura párroco de Sóller y atendiendo a los demás que debía verse y atenerse :
FALLAMOS que deben absolverse como absolvemos a Miguel Boix Molina del delito de haber proferido expresiones contra el Dogma y declaramos que no está completamente autorizado para vivir separado de su mujer y mandamos se siguen testimonio de esta providencia para que en debida forma se de parte a esta Real Audiència. Asi lo pronuncio, mando y firmo..."
Com acabà el tema del divorci o separació matrimonia, no ho sél. Aquesta ja és una altra història

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Joan  Antoni Estades de Moncaira i Bisbal

Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal

222 Relats

334 Comentaris

198941 Lectures

Valoració de l'autor: 9.01

Biografia:
Vaig neixer a França on els meus pares havien emigrat i quan tenia tretze anys venguérem a Mallorca d'on procedeix tota la meva nissaga.
A l'hora d'ara ja he passat la setentena d'anys. Per sang, adopció i sobretot convicció em consider mallorqui de socarrel i pet tant de llengua i cultura catalana i ho defensaré sempre. Ho he defensat al setmanari "Sóller" on ja col-laborava de petit visquent el seu fundador JOAN MARQUÉS ARBONA !Pinoi" - d'això han passat ja cinquanta anys. (Ho recordo per si acàs hi ha qui no ho sap o intencionadament ho hagués oblidat) També aquesta ha sigut la meva positura a la "VEU DE SÓLLER) i ja no diguem al quinzenal "L'ESTEL DE MALLORCA" que dirigeix i edita un entusiaste patriota del catalanisme que fuma en pipa com el santjoaner i ex-conserje de nit de l'hotel " Bahía Grande" nomenat Mateu Joan i Florit.
Ah que quedi clar que no sóc ni anti francés ni anti espanyol però sí anti centralista i anti jacobi.