un heroi real

Era un dilluns qualsevol a l'any 1937 en plena guerra mundial, estàvem asseguts mirant la televisió quan de sobte es va sentir la sirena de bombardeig, van començar a caure bombes del cel sense parar, els exercits alemanys estaven a punt d'aconseguir la victòria sobre Paris i tota França. Que podia fer jo un pobre metge de l'exèrcit francès? Al ser un poruc sense tenir ni idea de com utilitzar una arma vaig fer l'unica cosa que podia fer, em vaig posar al mig del tiroteig intentant ajudar medicament a tothom que podia, fos alemany, francès o angles, naturalment tenien preferència els aliats ja que els alemanys havien provocat tot allò, tot i que els soldats tampoc no en tenien massa culpa ja que segur que no sabien ni perquè mataven a gent de la mateixa raça i religió, simplement es guiaven pel que deien els seus caps de govern, els hi havien rentat el cervell.

Vaig estar més d'una hora atenguent a la gent sense parar, per alguns no vaig poder fer res però vaig poder salvar a molta gent. Fins que al final un tret em va tocar a l'espatlla i em vaig convertir en un dels meus clients. Vaig perdre el coneixement i quan em vaig despertar ja no es sentien trets, semblava que tot havia acabat. Em vaig aixecar i tot el que vaig veure van ser alemanys amb francesos agafats pel coll, presoners de guerra, després em vaig adonar de l'error que vaig cometre quan em vaig aixecar, al veure que era francès em van començar a disparar i després ve el no res.

Des del meu punt de vista aquest tipus de persona que fa coses desinteressadament per la gent sigui d'un país o d'un altre et vulgui matar o no es podria considerar un heroi per la humanitat ja que ha ajudat a que molta gent tot i saber que l'estaven disparant o que la guerra ja la tenien perduda. Aquests son el tipus d'herois que salven el mon dia a dia passi el que passi al seu voltant, desinteressadament.