Un grapat de raïm (i V)

Un relat de: David Gómez Simó
La nau aèria Explorer VI-A s'encaminà cap a Agramax, cinquè planeta del sistema solar d'Agramonte. A la cabina dos homes miraven l'immens buit de l'univers.

- En què penses? -preguntà el primer pilot.

- En el grapat de raïm -respongué l'oficial-. Tenies raó al dir que era un nèctar de déus i pobres, per això no es poden cultivar a la terra, allà només hi ha gent.

- I vida! -exclamà Tinto.

- I vida -murmurà Stubds.





Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de David Gómez  Simó

David Gómez Simó

98 Relats

494 Comentaris

142959 Lectures

Valoració de l'autor: 9.68

Biografia:
I si us plau, Bloom, estigues atent a aquest detall:
no omplis la casa de mobles i d'altres objectes,
si us plau, guarda espai per a la bellesa,
perquè la bellesa hi càpiga: una escletxa a la dreta
de qui entra, per exemple.
Que les coses belles siguin el teu lloc de vigia;
doncs el món, com qualsevol altra cosa,
només es torna bell quan per la bellesa és mirat.

Un viatge a l'Índia
Gonçalo M. Tavares