Cercador
UN GOS SORPRENENT
Un relat de: Rafaelmolero- Compartir:
UN GOS SORPRENENT
Caminava pel meu barri, un animal que quasi mai lladrava; era de color canyella i, tant com el seu amo, com ell, s’ alimentaven de les deixalles dels contenidors; tanmateix, estava gros i llustrós, més que el propietari. Però, una nit d’ estiu, va començar a udolar; i jo, que dormia amb la finestra oberta, em va despertar el seu udol i, darrere comprovar que el gos de Pere anava anant inquiet, vaig cridar l’ atenció al seu amo, que dormia en un banc a la llum de la lluna; el qual, em va dir, que la gossa udolava perquè li havia llevat els seus cadells i després, es va posar a dormir com un beneit: “¡Què despisti el meu!; pensí: “no havia caigut de que era femella”. No obstant això, como no deixava d’ udolar, vaig eixir al carrer per a llançar-li una pedra, vaig retindré la meua intenció, rere de contemplar que estava lactant a un xiquet acabat de nàixer: Aquest va ser el més curiós incident de la gossa que tant de temps veia passejant tantes vesprades amb companyia de Pere, un home que al meu parèixer ja no tenia ni casa ni benefici. Cal veure que el món dels vagabunds sempre ha estat i seguirà existint pels anys... pels segles.
1 d’ abril del 2014
Autor: Rafael Molero Cruz
Caminava pel meu barri, un animal que quasi mai lladrava; era de color canyella i, tant com el seu amo, com ell, s’ alimentaven de les deixalles dels contenidors; tanmateix, estava gros i llustrós, més que el propietari. Però, una nit d’ estiu, va començar a udolar; i jo, que dormia amb la finestra oberta, em va despertar el seu udol i, darrere comprovar que el gos de Pere anava anant inquiet, vaig cridar l’ atenció al seu amo, que dormia en un banc a la llum de la lluna; el qual, em va dir, que la gossa udolava perquè li havia llevat els seus cadells i després, es va posar a dormir com un beneit: “¡Què despisti el meu!; pensí: “no havia caigut de que era femella”. No obstant això, como no deixava d’ udolar, vaig eixir al carrer per a llançar-li una pedra, vaig retindré la meua intenció, rere de contemplar que estava lactant a un xiquet acabat de nàixer: Aquest va ser el més curiós incident de la gossa que tant de temps veia passejant tantes vesprades amb companyia de Pere, un home que al meu parèixer ja no tenia ni casa ni benefici. Cal veure que el món dels vagabunds sempre ha estat i seguirà existint pels anys... pels segles.
1 d’ abril del 2014
Autor: Rafael Molero Cruz
Comentaris
-
Un gos molt especial [Ofensiu]Rafaelmolero | 06-04-2014 | Valoració: 10
Em va sorprendre un gos que udolava molt i no parava de molestar-me, i quan em vas adonar,,,, no era gos era gossa lactant a un xiquet. És una vertadera admiració.
l´Autor
164 Relats
178 Comentaris
89569 Lectures
Valoració de l'autor: 9.64
Biografia:
Sóc una persona que li agrada llegir diferents poemes. Des que vaig estudiar batxiller superior m'ha agradat molt fer poemes, i crec que els faig amb bona qualitatVaig nàixer a Cuevas de San Marcos, (Málaga), i he estudiat el valencià en el poble
on visc, és a Manuel (València), la meua professió és de carter a Villanueva de Castellón (València). He viscut a Sevilla de jove, i la recorde molt, però així i tot
m'he acostumat a viure ací a Manuel.