Un glopet de llet calenta

Un relat de: Montseblanc
— Que no em vas dir al teu correu que no t’agrada la llet? –Em dius amb un mig somriure entremaliat. Agenollada davant teu, nua, et miro amb ulls de xai innocent mentre espero que et vagis descordant la bragueta. Vas a poc a poc, t’agrada fer-me patir, la pressió del penis dur tibant els texans tampoc et facilita la feina. Un botó, l’altre, t’abaixes els pantalons, queden els calçotets...
— Ni la llet ni el cafè. –Et dic jo, tot apropant els llavis i traient la llengua per tastar la teva escalfor.

Comentaris

  • Doncs no sé[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 20-06-2017 | Valoració: 10

    El primer paràgraf es fa entendre i excita a la vegada. En canvi, el punt final m'ha semblat una apologia de quelcom relacionat amb el sexe de manera absurda. Potser és que no l'he entès bé.


    Sergi : )

  • kefas | 19-06-2017

    Ovació. Cua, i volta a l’arena.

    I una

    Oda a la Xumada

    La natura a genollons
    nua, vol semblar submisa
    per xumar l’eterna font
    d’on sorgeix la llet de vida
    Vol xuclar el desig que a un hom
    li origina la petxina
    per sotmetre el biberó
    a la llei de l’alegria
    que omple els cossos d’escalfor,
    els cobreix de purpurina.
    i els deixa com un nadó
    fràgils, buits de frenesia.


    CONSELLS.CAT
    Aneu amb compte, no ho proveu a casa si no és amb experts.

    No és apte per a totes les edats.
    (Jo mateix m’he aixecat amb els genolls adolorits)

    Abans de provar-ho consulteu-ho a la Mamacèutica.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: