Un glopet de llet calenta

Un relat de: Montseblanc
— Que no em vas dir al teu correu que no t’agrada la llet? –Em dius amb un mig somriure entremaliat. Agenollada davant teu, nua, et miro amb ulls de xai innocent mentre espero que et vagis descordant la bragueta. Vas a poc a poc, t’agrada fer-me patir, la pressió del penis dur tibant els texans tampoc et facilita la feina. Un botó, l’altre, t’abaixes els pantalons, queden els calçotets...
— Ni la llet ni el cafè. –Et dic jo, tot apropant els llavis i traient la llengua per tastar la teva escalfor.

Comentaris

  • Avant![Ofensiu]
    Nil de Castell Ruf | 29-07-2017 | Valoració: 10

    `
    Però entre homes parlem i fem broma de temes de tot això i ningú sigui primari o molt cultivat posa cara de fàstic.... En canvi amb les dones trobo que són poques les que s'ho prenen bé. La meva perruquera a vegades em fa posar vermell davant les clientes per com diu els acudits verds.... A la feina també hi ha una que les deixa anar de manera escandalosa... En canvi hi ha uns quants de la meva família que ni en broma, siguin homes o dones! Entre poc i massa. Però si m'he de decantar, jo crec que com t'he dit en el comentari de sota. M'estimo més ésser clar i transparent. Perquè la vida té aquestes petites coses que ens fan vibrar, fantasiejar i riure.... Perquè no hem d'oblidar que el sexe, és encara, a nivell inconscient, un tema pendent per democratitzar i normalitzar. Hi ha més accidents de traumatisme sexual que que no pas de cranial. Bé, Montseblanc, continua essent la Reina del porno i el bon feliç final de Relats en Català....

  • Encara m'ho deixaré...[Ofensiu]
    Montseblanc | 28-07-2017

    ...moltes gràcies a tots per les vostres lectures i per comentar!

  • Resposta al Nil[Ofensiu]
    Montseblanc | 28-07-2017

    Una cosa és escriure, sobre el tema que sigui. I una altra cosa és parlar d’aquest tema amb la gent del nostre voltant. M’imagino, per exemple, que el Jo Nesbo, no deu anar parlant d’assassins en sèrie amb les seves tietes. Jo tampoc parlo de mamades amb la família. Cada cosa té el seu lloc i el seu públic. I si el meu escrit està classificat com a “eròtic”, qui es disposa a llegir-lo ja sap per on anirà la cosa...
    Ja saps que els meus relats, o regalimen nostàlgia, o regalimen fluïts corporals diversos hahaha.

  • Resposta al Sergi[Ofensiu]
    Montseblanc | 28-07-2017

    Simplement són un home i una dona. L’home s’està descordant els pantalons i la dona espera davant d’ell per menjar-se’l. I la seva petita conversa. El que diu ell per guanyar temps, i el que diu ella per fer que ell vagi més ràpid...

  • Rectificació[Ofensiu]
    Nil de Castell Ruf | 25-07-2017

    Crec que aquesta can, pensant'ho bé, no era de la Carrà. Sinó d'en Rafael...

  • Escandalo![Ofensiu]
    Nil de Castell Ruf | 25-07-2017 | Valoració: 10

    Havia una canço de la Raffaela Carrà que es deia Escandalo. Aquest teu escrit ho és d'escandalós per com t'expresses. En aquest fòrum hi ha qui quan escriuen ho fa d'una manera dolça i ensucrada. Tu, ho fas de forma lletosa! I és que la unicitat és molt important si hom aspira a agradar. Sempre i quan, es clar! no es caigui en la grolleria i vulgaritat. Encara que això és molt personal. Tu, no sé com t'ho fas, però agrades als relataires fins el final feliç. Caldria preguntar si també a " les relataires" que et llegeixen... Perquè jo, entre les meves amigues i dones de la meva família, me'n guardé de dir quelcom obscè si no vull sortir mal parat.

    * Ah! Per fí tinc l'ordinador arreglat.

  • Excitació[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 30-06-2017 | Valoració: 10

    Un breu relat en una ràpida excitació. Moments d'escalfor retratats amb tinta o tecles o llet calenta que bull. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Doncs no sé[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 20-06-2017 | Valoració: 10

    El primer paràgraf es fa entendre i excita a la vegada. En canvi, el punt final m'ha semblat una apologia de quelcom relacionat amb el sexe de manera absurda. Potser és que no l'he entès bé.


    Sergi : )

  • kefas | 19-06-2017

    Ovació. Cua, i volta a l’arena.

    I una

    Oda a la Xumada

    La natura a genollons
    nua, vol semblar submisa
    per xumar l’eterna font
    d’on sorgeix la llet de vida
    Vol xuclar el desig que a un hom
    li origina la petxina
    per sotmetre el biberó
    a la llei de l’alegria
    que omple els cossos d’escalfor,
    els cobreix de purpurina.
    i els deixa com un nadó
    fràgils, buits de frenesia.


    CONSELLS.CAT
    Aneu amb compte, no ho proveu a casa si no és amb experts.

    No és apte per a totes les edats.
    (Jo mateix m’he aixecat amb els genolls adolorits)

    Abans de provar-ho consulteu-ho a la Mamacèutica.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: