UN GAT, ES UN GAT

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
La Mundetatot, menys asseguda al banc escon a la bora del foc, aquell maleit hivern gelat i trist, igual com els ultims cinc hiverns passats.
Pensa en la Plana a on ella va neixer tant diferent de la muntanya esquerpa que el seu home la va portar despres del casament.
Encara resonen les paraules de la seva mare, te pa no passaras gane.
No de gana no n´ha passat pero de solitud ningu en sap mes qu´ellaz.
El marit malcarat sempre burxant-le, la teva dot si que ha sigut magre, un gat i una calaixera.
I que? . El gat era el seu unic amic, l´unic que l´unia a la seva llunyana familia, el seu consol.
Tambe el retrets per la manca de fills, vaja ni per aixo serveixes....
La seva manera poruga no li permet contestar al bretol del seu home.
El gat es el seu unic amic, a ell li explica les seves penuries i la seva amargor.
Voldria tornar a la Plana on la temperatura es mes suau i els camps de blat onejan al vent.
Pero ella aguanta i aguanta, fins avui que ho ha vist tot clar.
Aprofitan qu´en Tofol es a una fira li prepara un bon sopar, inclus ha mort un conill, ella que no es capaç ni de matar una mosca.
L´ha condimentat amb ceps , herbes i un ingredient secret,
El Tofe ha quedat ben parat, Capareixerà al fer cerques sobre el teu relat, el pots emprar per fer una descripció curta del relat.
aram Mundeta veig que per fí aprenem i quest conill es divi, que no sopes tu?. No ja he sopat avans que tu, menja menja,es una recepta de la meva mare.
Recoi com has canviat, he fet be de matar el teu gat, sempre amb ell a la falda
et feia tornar gandula, ara vindran temps millors.
Si diu la Mundeta amb ulls plorosos vindran temps millors.
A la nit en Toful, es posa malalt i avans del mati lliura l´anima a Deu.
El metge certifica un atac de cor.
La mare despres de l´enterrament li pregunta
Mundeta el trovarás molt a falta?
A qui mare? Al Toful, no gens ni mica. A qui trovo a faltar es al gat.
Com filla meva?. Si el va matar perque no caçava rates, a ell si que el trovo
a faltar. PERQUE MARE UN GAT ES UN GAT. I el meu home sols era un bretol.
Sols ella sap que l´ingredient secret del guisat es un veri per les rates.
Ho podia soportar que li toquesin el gat.

Comentaris

  • Simpàtic.[Ofensiu]
    unicorn_gris | 17-05-2014

    He llegit el teu relat sencer. No l'he entès massa, però crec que t'ha quedat bastant correcte, tot i que opino que salta de frase en frase massa repentinament.

    Pobre gat i pobre home, quina vida més de pringats que fan... però a vegades la vida és així.

    Ens veurem per Relats. Salut.

  • bases del concurs[Ofensiu]

    Benvolgut/da relataire, abans de participar a un concurs cal llegir les bases, ja que només es pot presentar un relat per concursant i com a mínim també es demana que el relat faci referència a la temàtica del concurs.
    Tu n’has presentat uns dos.

    Sincerament, el fet de que cliqueu de manera incontrolada les caselles de concurs ens comporta molta feina, ja que hem d'anar fent la classificació de participants, i si en trobem de repetits ja queden desqualificats tots.

    Col·laborem amb aquesta web de manera altruista i dediquem temps perquè aquesta pàgina i aquests concursos funcionin...i ens ho prenem seriosament.

    En fi, que espero haver-te pogut ajudar a que puguis participar com cal, i t'animo a fer-ho.

    Atentament

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

464 Relats

1635 Comentaris

323716 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.