UN GARBUIX DE PARAULES

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
Treballar en una casa de venda de assegurances de tota classe te el seu que, si sabem com manejar-ho. La Rita no en sabia gaire de totes aquestes coses, ella sols venia i venia, no parava atenció en moltes coses que potser l´haurien ajudat. Ella al seu cap li feia cas en tot, si ell deia blanc mai qüestionava que potser era una mica blanc òptic o blanc rogenc.
La Rita era treballadora i com que el seu cap li deia que havia de fer cinc visites al dia , doncs les feia i santes pasqües . Ella en entrar a una casa s´asseia tal com havia dit el cap de cara a la porta i que veies tota la habitació, que ningú pogués interferir en el seu camp de visió .
Aquell dia la noia va tenir sort, en un poblet de muntanya una mica allunyat de tot es va trobar amb una senyora que tenia un fill. La senyora va comentar que el seu plançó treballava i que si que podia estalviar una mica i que tot ho gastava. La venedora d´assegurances es va dir, ara ve quan el maten !. Ja tinc una pòlissa d´estalvi o potser un pla de pensions, es el que donen més punts, ja ho tinc quasi al sarró. I si la senyora va escoltar atentament les explicacions de la dona i va arribar a la conclusió que el que li interessava al seu fill era un pla de pensions, però com que el noi no es trobava a la casa varen quedar per l’endemà.
La Rita en sortir de la casa quasi ballava, el pla de pensions tenia tants punts que quasi havia arribat a tots els que havia de fer en el mes i es prometia una bona soldada.
L’endemà va trucar la porta esperançada i contenta i va quedar amb un pam de nas quan la senyora li va dir que el fill era a las Pitiuses . La noia va pensar que ho deia molt bé això de les illes i va dir, no es preocupi senyora que ja tornaré dema si te el fill a Mallorca.
-No va dir la senyora , no si no el tinc gaire lluny, en aquest carrer no gaires cases mes avall esta el molt brètol ! . No pensa en altre cosa, tot el dia a casa la donota que li diu que la noieta tornarà amb ell , i ai las !. Si la novieta ja en te un altre de xicot.
-Com com ? va dir la Rita, no es a Mallorca ?. Com que ha dit les Pitiuses
- No dona, a casa una dona d´aquestes que llegeix les cartes i endevina el que ha de venir.
- Ah! Una pitonissa , va dir la Rita, entenen de sobte la confusió .
- Si això volia dir, va dir la mare, a vegades em faig una mica de confusió amb les paraules, però m´has entès oi noia ?
- Si clar, va dir la Rita, i amb paciència va esperar l´arribada del noi, que venia molt content ja que la pitonissa li havia donat bones noticies i va poder signar la sol·licitud de la pòlissa inclús una mica més gran del que es pensava.
Ara en sortir de la casa reia , Pitiuses, pitonisses, tampoc hi ha tanta diferencia, el mon es complert es deia.

Comentaris

  • Meravellós...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 15-12-2018 | Valoració: 10

    A vegades la confusió de les paraules fan que no sorgisca la situació que la dona volia.
    Un relat molt bé plantejat i amb un gran toc d'humor, que m'ha agradat llegir.
    Una abraçada
    Perla de Vellut

  • Confusió.[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 23-10-2018 | Valoració: 10

    Aquesta corredora d'assegurances s'ha sortit amb la seva, tot i la confusió de la paraula. Més d'un cop ha passat que per culpa d'un mal entès han donat mort a qui no li corresponia. O també hi ha hagut desavinences familiars.

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

464 Relats

1635 Comentaris

323122 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.