UN FINAL MASSA DOLÇ

Tot va començar amb l'arribada de Rebus a la cafeteria escolar de Fermich.
Allí anava a conversar amb la seva companya, n'Andrea T. sobre els casos setmanals mentre esmorzen,
entre ells estava la recent desaparició d'una jove local que s'anomena Carla Venemin.
És alta, prima, era diabètica i utilitza ulleres verdes. Aquesta al·lota va rebre en cinc ocasions assetjament escolar i ciberbullying fins que va prendre la decisió d'abandonar la seva casa.
-No sirà fàcil trobar-la, estava constantment canviant de casa per evitar l'acoss diari.
(va comentar n'Andrea mentre tancava el diari) -Això suposa un nou repte, que està millor que estar tot el dia a l'oficina. (Va tancar la conversa en Rebus).
L'últim lloc on la varen veure diuen que és en la Biblioteca Municipal, així que comencem la cursa fins al cotxe patrulla.
25 minuts després varen donar la primera passa a l'entrada de la biblioteca a on n'Andrea es va mirar de reüll una motxilla vermella a objectes perduts mentre entraven al despatx del director.
-Disculpa les molèsties, estam aquí per la desaparició d'una jove anomenada Carla Venemin. (Rebus)
-sí, ja fa dos dies que es troba desapareguda... (Director)
-No sabrà qui estava amb ella abans de la desaparició? (Andrea T.)
-Permetem mirar les reserves a veure si algú l'acompanyava... (Director)
-Dimarts 18 de Gener... sí, l'acompanyaven Pedro Blas, Paco Jiménez i Andrea Olivencia. (Director)
-Gràcies per la seva col·laboració (Rebus i Andrea).
En mig del camí de tornada al cotxe n'Andrea es va fixar que la motxilla ja no es trobava allí, així que es va aturar i va preguntar per ella a la recepcionista.
Ella sense dir res va treure la motxilla d'avall de l'escriptori i immediatament començar a córrer cap a la sortida més propera.
Rebus sorprès va treure la pistola elèctrica i va noquejar-la.
Una volta enterra va esposar-la i la varen portar a comissaria amb la motxilla per diluir les dubtes.
-Bé, ja ets desperta... per què vas intentar sortir per potes? (Rebus)
-Només tenia aquella opció... [va dir trista pels resultats] (?)
-Com que només tenies aquella opció? (Rebus)
-Veuràs... sóc n'Andrea Olivencia i estic ficada en un segrest a una al·lota, hi havia de portar-me la motxilla i llançar-la al riu. (Andrea O.)
-No estaran ficats en l'embroll en Paco i en Pedro? (Andrea T.)
-Això no ho puc dir jo, haureu de cercar-ho vosaltres.... (Adrea 0.)
-Ets conscient que si confesses és reduirà la teva condemna? Així que no et vindrà d'una petita delació....
-Està bé... érem a la biblioteca i na Carla la nostra companya de classe ens va delatar i ens van expulsar del centre... així que en Paco, Pedro i jo vàrem planejar com cobrar la nostra venjança. La millor idea que vàrem tenir va ser portar-la al bosc dels afores amb els ulls tapats perquè a ella li aterrava la idea d'estar al bosc perduda amb tots els animals salvatges i que ella esta indefensa. (va confessar amb un gran somriure)
-Saps a on podem trobar als teus companys?
-Estira'n a la Catedral de Santa Maria, es van inscriure com monjos.
-Gràcies per la informació, però com ja sabràs encara tens un gran paquet a l'esquena que hauràs d'explicar-li al jutge. (va dir en Reus mentre començava la carrera cap a la catedral)
En arribar al cotxe varen rebre la notícia de què dos joves monjos havien segrestat a uns joves. Justament a la catedral Indicada per Andrea O.
Immediatament es va reforçar policialment la zona de l'església
-Amb l'arribada de Rebus varen tirar avall la porta principal i en entrar varen veure als boixos inconscients asseguts als bancs i els dos monjos per terra amb sang a la cara i la Carla dins una vidriera inconscient.
Uns quaranta minuts després tots els infants varen recuperar la consciència i varen tornar amb les seves famílies, la Carla va ser ingressada a un Hospital i En Rebus i Andrea T. varen tornar a la cafeteria Fermich a xerrar un altre cas...