UN FINAL IMPREVISIBLE

Un relat de: Materile
En Robert esperava que el cridessin per entrar a la sala i començar la seva feina. Avui només havia tingut dos clients. Era una feina agraïda però que molt poques persones volien fer-la. Ell havia tingut sort. Havia anat a estudiar a França, aquí encara no hi havia uns estudis reglats.

Una veu va cridar pels altaveus: “Es prega a Robert Sallés que es dirigeixi a la sala de...”. Ell ja sabia què volia dir i què havia de fer.

Va obrir la porta, era sobre una plataforma metàl•lica, i s’hi va atansar. De seguida la va reconèixer, el color de la seva cara va canviar de cop; no s’ho esperava, no podia ser... La setmana anterior havien estat parlant i fent broma. Havien quedat que ja es telefonarien per veure’s més tranquil•lament. Aquella discoteca feia massa soroll i no els permetien intimar: tenien moltes coses per dir-se, li agradava molt la Marga, creia que era la dona de la seva vida.

Es va quedar palplantat al seu costat sense poder quasi reaccionar, contemplant-la. Tenia una bellesa serena. Recorda que va estar a punt de confessar-li el seu ofici abans que ho sabés pel boca-orella. No va tenir-ne l’oportunitat.

Ara la tenia només per a ell, i no el podia rebutjar. Amb paciència i amor la va maquillar com si fos una actriu. De la manera que a ella li hauria agradat. Alguna vegada li havia demanat que la maquillés, la Marga sabia que tenia clientes de molts diners, però mai li havia dit on treballava ni n’hi havia donat detalls
.
Era la primera vegada, i l’última, que la maquillaria. Se la va quedar mirant, era perfecta. Amb molta delicadesa li va fer un petó i li digué:

―Ara ja veus a què em dedico. No t’ho vaig dir per por a perdre’t...

―Perdona’m, sóc tanatopràctic; mai hagués cregut que m’arribaria aquest moment. Maleïda bicicleta i maleït borratxo que provocà l’accident!

T’estimo tant...

Comentaris

  • Bon relat[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 24-04-2016

    Quina bona història que ens has explicat aquest mes, de les que a mi m'agraden, amb sorpresa final.
    Ens anem llegint, Materile. Fins al proper relat!

  • Ben fet![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 19-04-2016

    T'has guardat la sorpresa pel final, com ha de ser! Tot i que la història és ben trista has sabut mantenir un to misteriós que fa la lectura més interessant.
    Una abraçada, Maria Teresa!

  • Ja sé que t'agrada...[Ofensiu]

    Ja sé que t’agrada jugar amb les paraules, despistar-nos i per acabar donar-nos una sorpresa. Ho has aconseguit!
    —Joan—

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 15-04-2016 | Valoració: 10

    Un ofici com qualsevol altre, més una mica sinistre i al final ens sorprens.
    M´agrada
    Montse

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 15-04-2016 | Valoració: 10

    Un ofici com qualsevol altre, més una mica sinistre i al final ens sorprens.
    M´agrada
    Montse

  • Tens raó, amb el títol![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 15-04-2016 | Valoració: 10

    Redéu, m'has deixat glaçat amb el final del relat! Poc que m'esperava que es dediqués això del tànatomaquillatge. Però un bon relat té això, un final sorprenent. Una abraçada ben forta a la Muriel Casals, sigui on sigui, i una altra per a tu.

    Aleix

Valoració mitja: 10