Un final gairebé perfecte

Un relat de: Peter Egerman
Ho va rellegir novament cercant-hi entre línies un bri de la inspiració o el talent que ans posseí. El termini de l'editorial s’escurçava i era incapaç d'escriure res que semblés l'ombra de la seva primera novel·la. Sabedor que el talent no podia haver-se esvaït, no li va quedar altre que acceptar que el culpable del seu fracàs era el seu perfeccionisme. Fou del braç d'aquesta virtut que va construir la seva primera obra, però ara convertida en defecte, només era un escull per avançar. Fou també el perfeccionisme qui va acabar amb el seu matrimoni, si més no era el que opinava la seva exdona. Sol, enfrontat als deutes i als folis en blanc, només li restava coratge per llevar-se la vida.
Va discórrer una estona per triar el mitjà, sens dubte la ingesta d'ansiolítics li semblà la més pulcra, però ho va haver de descartar donat que no en tenia accés. Penjar-se del coll fou la segona opció, però sempre havia sentit a dir que morien empalmats, li va semblar massa innoble. Va defugir també de saltar per la finestra del seu entresòl, era evidentment absurd. Finalment va treure el fusell de caça, un tret al cap era indiscutiblement ràpid. Pel front, per la templa, per la boca...? Quina era la trajectòria més neta? L'impacte de sortida desviava la trajectòria, en quants graus? En quina paret lluiria més la taca? Va estudiar cromatisme, balística i medicina. També va haver de repassar equacions i mil coses més cercant la mort perfecta. Va apartar momentàniament aquesta idea i va estudiar-ne les anteriors i altres de noves minuciosament fins a adonar-se que, ancorat novament per la virtut feta defecte, no podia suïcidar-se amb la perfecció que necessitava. Havia de trobar la manera de reconvertir defecte en virtut novament.
Mig any després acariciava l'èxit altre cop per sorpresa de la seva editora i la pròpia. Canviant de novel·la a assaig era el número u de la llista de vendes amb el seu "Manual del perfecte suïcida".

Comentaris

  • Enhorabona[Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda relataire:

    Enhorabona!
    El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del X Concurs ARC de Microrelats "Aniversari" i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, t’agrairíem que, tan aviat com et sigui possible, ens facis arribar l’autorització perquè el relat sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com
    el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ RECULL ANIVERSARI, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió Concursos ARC



    ///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////



    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick/pseudònim relataire ......................................................................................

    AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Aniversari” que s’editarà a finals de 2020.
    on vull constar amb el nom d'autor/a ............................................................... (en cas de no omplir aquest apartat s'entén que l'autor/a vol aparèixer al recull amb el nick/pseudònim amb el qual ha participat al concurs).
    Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data .......................................

  • Hola Peter[Ofensiu]

    Ens pots enviar un correu a concursos.arc@gmail.com amb les teves dades? En resposta al correu t'expliquem el motiu.

  • Virtuts i defectes[Ofensiu]
    Peter Egerman | 13-12-2019

    Gràcies per comentar, Eduard. Sempre he pensat que, moltes vegades, virtuts i defectes són una mateixa cosa. Només depèn de com sapiguem fer-ho servir.

  • tot val pel salvament[Ofensiu]
    Urkc-Eduard | 12-12-2019 | Valoració: 10

    fer dels defectes un do.Tot un mestre

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Peter Egerman

Peter Egerman

12 Relats

83 Comentaris

3327 Lectures

Valoració de l'autor: 9.18

Biografia:
Vaig arribar tard a escriure com sempre he arribat tard a totes les coses. Vaig començar arribant tard al part, un part tardà que em va portar al món, vermell com un perdigot, en aquesta ciutat on he viscut i crescut: estimo i odio Barcelona amb la mateixa passió. També us estimo i odio a tots, amb la mateixa passió, com sinó. Suposo que no he mort encara perquè també he arribat tard aquells dies que potser tocava. Potser arribo tard a tot arreu perquè el món va massa de pressa, o potser sóc jo que vaig massa lent. Escric com a teràpia pels meus mals, però tampoc sé quins mals són, doncs també vaig arribar tard el dia que tocava la lliçó. Escric per aprendre a escriure i perquè m'agrada explicar històries, no necessito més. Espero que no sigui tard per aprendre a escriure.