Un etern batxiller

Un relat de: llamp!
Sóc i seré un etern batxiller,
Un d’aquells que no van progressar,
Que no van anar a la Universitat.
Sóc d’aquells que la Universitat
Em queda grossa.
Sóc un etern batxiller,
Que va superar la EGB,
Que no va superar les PAAU.
Que estima la pau, sense les PAAU.
Jo no he fet res per ser així.
Simplement m’hi ha dut la vida.
La vida m’ha dut a ser un etern batxiller.
Un batxiller sense futur, sense projecció.
Un batxiller sense Universitat, sense destí.
Sense títol, sense Màster, sense Doctorat, sense Càtedra.
Un noi sense rumb, ni estudis universitaris que li donin prestigi.
Un etern batxiller que no sap decidir-se.
No sap cap a on orientar-se,
Què decidir,
Ni cap a on tirar.
Un etern batxiller, frustrades les expectatives universitàries.
Sóc un vaixell sense Nord, un captaire sense gorra,
Un manter sense vendes,
Un botiguer sense clients,
Un rei sense corona,
Un president sense país,
Un triomfador sense personalitat,
Una firma sense nom,
Un anònim amb massa records inesborrables.
No sóc sinó un batxiller sense esperances,
Sense carnet, sense voluntat de prosperar,
Sense voluntat de progressar,
Sense futur, sense sentiment.
He nascut batxiller, vaig camí de créixer i de morir així.
Millor batxiller, que gaires promeses fútils, dic jo.
Millor batxiller, que gaires derrotes futbolístiques.
Millor batxiller, que gaires guerrers junts.
He arribat a assumir que el meu Batxillerat em va costar suor,
Me’l vaig treballar i l’assumeixo.
M’agrada pensar en això.
En què no m’he especialitzat en res.
Que tinc estudis de Batxillerat i no m’he especialitzat.
Que l’Univers de la Universitat em cau gros.
Que la Universitat no és sinó una fàbrica d’esclaus
Que serveix al capitalisme i les seves idees decadents.
Hi ha universitats i universitats... Instituts i instituts.
Hi ha escoles i escoles.
Hi ha estudis i estudis.
Hi ha estudiants i professors.
Hi ha qui professa admiració al professor,
Hi ha qui professa estimació als alumnes,
I com no? Gent que estima el coneixement
I les seves aplicacions pràctiques.
Aplicar els coneixements universitaris
És quelcom que tothom desitja.
Però jo no he professat res.
Jo no he anat a la Universitat.
Ni la de més a prop, ni a la millor, ni a la més prestigiosa.
Jo no he estudiat prou com per anar a la Universitat.
Jo sóc i seré un etern Batxiller.
Algú que no aspira a res més que presumir del seu Batxillerat.
Hi ha qui ni tan sols té el Batxillerat.
Hi ha qui no té la EGB,
Com qui no té la ESO.
Hi ha, en el món, qui té menys que això.
Hi ha en el món, molta gent a qui li agradaria arribar al Batxillerat.
I ser universitari, com no?
Hi ha qui va a la Universitat i fracassa,
Com hi ha qui triomfa.
Hi ha qui en treu molt de positiu.
Hi ha qui s’amarga.
Hi ha qui amarga els altres.
Hi ha qui gaudeix dels estudis.
Hi ha qui prospera, com qui defalleix.
Hi ha qui fa altres estudis,
Hi ha qui els deixa,
Hi ha qui serveix per estudiar,
Hi ha qui no.
Hi ha qui té altes capacitats.
Hi ha qui, a pesar de les seves capacitats, no estudia.
Hi ha qui, a pesar de les seves discapacitats, estudia.
Hi ha qui pot més i qui pot menys.
Hi ha qui s’espavila i qui es dorm en la lluna de València.
Hi ha qui es conforma amb el Batxillerat, com jo.
Hi ha qui detesta la Universitat.
Hi ha qui vol ser un etern Batxiller.
Aquell batxiller que no fa nosa,
Que calla i creu,
Que no parla per no molestar,
Que parla quan li toca parlar,
Que quan creu que ha arribat l’hora de plegar, plega.
Que no fa cap lleig a ningú,
Que es mulla i pren les regnes de la seva vida.
Jo sóc un etern batxiller,
Algú conformista, amb aspiracions a no-conformista
Algú que ha fet del seu conformisme, un motiu de lluita.
Aquell qui lluita perquè no es conforma amb el que li donen,
Ni el que li expliquen,
Ni el que es dóna per fet,
Ni el que es dóna per estudiat,
Ni en el que es dóna per donat,
Donat que hi ha massa patiment en el món
Que les Universitats no ensenyen a pal·liar.
Donat que hi ha massa veritats que fan mal,
Que destrempen la inèrcia d’una societat cínica,
Que només es mira el melic,
Que no té nassos de mirar més enllà dels seus nassos.
Som tant xovinistes encara?
Som tant curts de mires?
Som tant egoistes?
Som tant aclaparadors, que només volem competir amb els altres?
Què volem? Fer oposicions?
Oposar-se a què? O a qui?
Oposar-se al coneixement?
Oposar-se a l’estudi?
Oposar-se als qui poden menys?
Oposar-se als qui poden més?
Oposar-se a la raó?
Oposar-se a la xauxa?
Què pretenem? Fer cadenes pels nens que vindran?
Ho deia Lorca.
Què volem? Tancar a la presó la incomprensió dels éssers humans?
Què volem crear? Ciutadans de primera i de segona?
Ho deia Aldous Huxley,
On anirem a parar?
Jo voldria conèixer batxillers eterns,
Gent que mou muntanyes
I va començar apartant pedretes.
Gent que ha muntat una filosofia de vida
I l’ha exportat
I l’ha ensenyat
I l’ha explicat
I li ha donat resultat.
Jo voldria conèixer gent sense ambició.
Jo voldria conèixer gent que es contentés amb el que té.
Jo voldria que la Universitat no fos cobdiciosa
I que no ens ensenyés a competir,
Sinó a estimar i a treballar conjuntament.
Jo voldria trencar esquemes, sense trencar papers,
Jo voldria estudiar sense passar per la Universitat.
Jo voldria ser un batxiller etern.
Un batxiller que es guanyés el respecte de batxiller.
Que no tothom és o pot ser batxiller.
Que, en general, tots els universitaris han passat per Batxillerat,
Ho sabem.
Però que tot universitari té més coneixement que qualsevol altre?
Per què?
El coneixement supera qualsevol Universitat.
La Universitat hauria d’estudiar l’Univers, per això es diu Universitat.
No hauria de ser per les coses mundanes,
La Universitat no hauria de ser per les coses trivials,
No hauria de ser per les coses fútils, inservibles, espatllades....
No hauria de ser per ensenyar a robar,
Ni per ensenyar allò que no ens convé.
La Universitat ha de ser una Universitat que ensenyi de tot.
Per exemple, que ensenyi a desaprendre i a reaprendre,
A assumir els propis errors i tirat endavant, malgrat ells.
A contemplar la vida amb tota la bellesa que l’envolta.
A ser crític amb tot i tothom.
La Universitat hauria d’ensenyar a millorar com a persones,
A madurar com a éssers humans, a aprendre les tècniques,
Treballar els materials, modelar els objectes,
Ordenar la natura, conèixer el clima,
Resoldre problemes, curar malalties,
Recuperar coses, ajudar a la gent,
Saber, poder, canviar, llegir, educar, abastir, difondre,
La Universitat hauria de fer possible tots els verbs.
Malgrat tot, jo segueixo essent batxiller.
Un batxiller que vaig aprendre una mica de tot,
I molt de res.
En definitiva, el batxillerat em va servir...
Per ser un etern batxiller en vies de progressar....
Cap a majors quotes de felicitat
I fer-la extensiva als meus
I als de més enllà.
Pel meu bé i el de la humanitat.

Comentaris

  • Molt interessant...[Ofensiu]
    Ilia Tobac | 28-01-2017

    En aquest poema trobo molt interessants les teves reflexions: "etern batxiller"... no has de tenir cap complexe per no haver anat a la Universitat, aquella fàbrica d'aturats il.lustrats que tenen molta formació teòrica i poc pràctica. Un etern batxiller que és capaç de fer tants jocs de paraules i escriure aquesta reflexió... ja és en sí prou important. No creus? Bé, molta sort.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: