UN EMPATX

Un relat de: Materile



UN EMPATX

Feia molts anys que venia una dona a ajudar-me a fer les feines de casa una vegada a la setmana. Cada vegada agafava més confiança i es passava les hores parlant. Si me n’anava a l’habitació, ella em seguia i continuava parlant. No me l’escoltava, creia que si no li prestava atenció deixaria de perseguir-me. Era tant el que parlava que jo ja havia oblidat parlar. Les seves paraules m’ofegaven i s’embolicaven amb les meves fins que ja no sabíem qui havia dit què.

Un dia em va trucar per dir-me que no vindria, el meu cor va saltar d’alegria i fins i tot vaig dinar de gust. Sense pretendre-ho em va sortir de la boca la lletra d’una cançó: “La maté porqué era mia”. De sobte, vaig relacionar la lletra amb la dona que venia a fer-me les feines.

Aquella nit ja no vaig poder dormir: no podia suportar que parlés, parlés i parlés, i jo sense poder ni obrir la boca per dir-li que callés. Una idea va anar prenent cos, la visualitzava i l’acariciava amb desig, era com un tresor per a mi.

Quan es va tornar a presentar després d’estar dotze dies de repòs, la seva veu era més potent i aclaparadora: em perseguia per tota la casa, fins i tot em seguia i parlava darrere de la porta del bany. Jo no contestava, intentava fer els sorolls justos per no excitar-la.

Quan va arribar l’hora de liquidar-li les hores, jo li explicava que li pagava menys perquè s’havia entretingut massa parlant, però ella no m’escoltava, i no sabia ni què li pagava. Li va agafar un atac de tos, i ja a la porta, li vaig donar un got d’aigua, i just en el moment que havia començat una paraula, en va beure un glop per amorosir-se la gola, i va caure a terra fulminada.

Sorpresa perquè no reaccionava, vaig cridar el metge. Després de dues hores d’inspecionar-la i fer-li proves, em va dir que era un cas molt estrany, però que no era el primer: el seu esòfag estava embussat de paraules i l’aigua no havia tirat avall.

Durant unes setmanes em vaig sentir culpable, però vaig pensar que si jo hagués estat paraula també l’hauria mort.


Materile

Comentaris

  • El trobo genial![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 23-02-2014 | Valoració: 10

    Ostres, aquest relat se m'havia escapat i el trobo genial! No m'esperava un final així, com tampoc m'esperava que un fet tan quotidià donés per a tant! Originalitat temàtica i final colpidor. Has amorosit la mort amb el fet fantasiós de les paraules entortolligades al coll. Magnífic Materile! Moltes gràcies pel teu comentari magnífic. Una abraçada.

    Aleix

  • >T'entenc, t'entenc...[Ofensiu]
    Annalls | 27-06-2013

    ... de fet ho solent fer les persones nervioses, totes les masses piquen... com diem... i no cal que la protagonista es senti culpable de fet l'aigua hauria hagut d'ajudar-la a empassar... divertida fotocopia d'una realitat.
    Anna

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: