Cercador
Un, dos, tres
Un relat de: josefinapiquer- Compartir:
UN, DOS, TRES
Des de petita, sempre havia tingut el costum de comptar fins a tres. El perquè? Ella no ho sabia pas! Veia els arbres... un, dos, tres. Trepitjava llambordes... una, dues, tres. Albirava ocells al cel... un, dos, tres.
-Això es un vici- botzinava la mare -tindràs que sentir algun dia, Mariona!
Ella reia, la mare, pobre dona, sempre veia perills per tot arreu.
Tingué tres amors:
Un, en Joan; alt, cepat, de cabell negre, amb uns llavis petoners com no havia vist mai.
Dos, en Ramon; Ballava com els àngels, si es que els àngels ballen; era l'enveja de les seves amigues.
Tres, en Marçal; ros, prim, ulls que miraven com foc roent, i amb qui es casà. Tingué fills i fou una dona com moltes altres, feliç a vegades, i dissortada moltes més.
Els diners no arribaven mai, i per això la Mariona, es posà a treballar a la fàbrica tèxtil més a la vora de casa seva.
Tingué que suar de valent per tirar endavant la casa, la feina, els fills...un, dos, tres, com sempre, però se'n sortí prou bé.
Ara, ja amb la cinquantena apunt d'arribar, tres néts com tres estrelles... un, dos, tres. Vídua d'aquell home d'ulls i fets de foc, sentí la buidor de qui ha passat ja, per la meitat de la vida.
Demà agafaria l'autobús, i aniria a Manresa, a veure aquell metge que havia d'operar-la amb tanta urgència.
-cabòries de gent moderna- pensà. Es sentia forta i res li feia mal. No li agradaven els hospitals, ni les medicines, sempre es guaria amb herbes: camamilla, sàlvia, poniol.... com la seva mare.
Agafà l'autobús de bon matí, pel camí comptava aquelles cases de pagès, allà lluny...una, dues, tres. Aquelles noies caminant per la vorera... una, dues, tres. Els pins, els núvols, sempre de tres en tres.
Despertà en una habitació blanca, neta, freda. La seva filla al costat mig plorant.
Al cap de tres dies... un, dos, tres, s'alçà del llit i es volgué vestir.
Dreta, enfront del mirall, es començà a treure la camisa de dormir, restà esglaiada. Davant seu, el mirall reflectia una dona incompleta, que sols pogué comptar fins a un - un pit- el dos no hi era, i el tres, eren els mesos que li restaven de vida - un, dos, tres...- com sempre!
Josefina Piquer
Comentaris
-
Tota una vida, de tres en tres[Ofensiu]Unaquimera | 19-10-2008 | Valoració: 10
Hola, josefina! T'he descobert avui per una d'aquelles casualitats típiques d'aquesta pàgina, i m'alegro molt d'aquest atzar, ja que la lectura del relat teu m'ha encisat.
Ben portada, amb lleugeresa però plena, la narració avança amb un ritme constant que l'afavoreix molt.
La forma, aparentment senzilla, et permet presentar amb ràfegues tota una vida i arribar al fet dramàtic que la trenca de manera absolutament natural.
I la naturalitat no queda a l'abast de tothom...
Tornaré a passar pel teu espai a llegir altres relats, que espero resultaran tan engrescadors com aquest. No cal dir que estàs invitada a passar pels meus quan et vingui de gust... Fins i tot, em permeto l'atreviment d'oferir-te per començar aquest: AI! ( només has de clicar damunt les lletres en color per anar-hi ), confiant que ho entendràs perfectament, si decideixes llegir-ho; ja em diràs si m'erro...
Per celebrar la teva descoberta com autora, t'envio una abraçada bona, de les bones de veritat,
Unaquimera
-
AQUEST RELAT[Ofensiu]EULALIA MOLINS ARAGALL | 17-10-2008 | Valoració: 10
El trobo molt ben explicat, tendre, trist, ben redactat i ben lligat, una història de numeros que no deixen tira endavant. T'envio tres petons, un, dos i tres!
-
Bé...[Ofensiu]jos monts | 17-10-2008 | Valoració: 9
Hola Josefina, et felicito, els teus relats són quotidians i plens de tendresa.
Segurament els aires que baixen de quera'l t'influeixen a escriure.
Un, dos, tres.
Un Manresà.
Valoració mitja: 9.67
l´Autor
5 Relats
15 Comentaris
5220 Lectures
Valoració de l'autor: 9.54