Un dimarts laborable

Un relat de: Espiadimonis

Ja veus, que borratxo vaig. I mantenir-me sota la dutxa begut com vaig és molt difícil, tenint en compte que provo de sostenir l'ampolla de vi a suficient distància de l'aigua amb la mà dreta mentre amb l'esquerra aguanto un peta. Només són les tres de la tarda i per acabar-ho d'adobar, d'un dimarts de desembre. Un dimarts laborable. Evidentment el porro s'ha apagat per culpa de l'aigua calenta. Serà millor abandonar la higiene en pro de l'alcoholisme i sortir del lavabo. La música m'ajudarà a relaxar-me... Ning-nag! Qui collons truca ara? Hòstia, és la Sara! I jo amb aquesta pinta, espera que em posi el batí, que vaig en pilotes. I deixaré el porro mullat al cendrer i el vi a la nevera. Ah, no, que és vi negre i s'ha de beure a temperatura ambient. Ja va! Ja va! Punyeta que pesada és... Si no estigués tant bona... Calla sexista, que sóc un sexista. I què? Cafè. Posaré música ambient, ara no sé perquè m'ha vingut al cap aquesta música. On era el CD aquell tant guapo dels com es diguin... Ning - nang! Merda, ja m'havia oblidat de la porta. Un moment! Aquest batí és més lleig que pegar un pare amb un mitjó suat, però què hi farem, el meu deu estar encara al pis antic. Quan em vegi així, la Sara em denunciarà. Potser... no, tio, no, no toca pensar en això ara. Ei, Sara! Què tal? A mi? Res, no em passa res, perquè? Faig mala cara o què? Potser és culpa del porro que m'he fumat mentre em dutxava, vull dir, abans de dutxar-me perquè, és clar, al ficar-me a la dutxa se m'ha apagat, hi-hi-hi-hi. Només una mica de vi, de debò, però com que no he dinat, pues claro... Puja més, saps? Vols prendre alguna cosa? Espera que miro què queda a la nevera. Només em queda formatge ratllat, suc de taronja que deu estar ranci, segur, perquè porta més temps aquí que jo i tinc vi. Un vi negre collonut. No, avui no vaig a treballar, he trucat i he dit que em trobo fatal de la hòstia i que no em puc aixecar del llit. Tu què tal? Guai? Vols vi o no? Jo sí, només una mica més. Doncs no vaig a treballar perquè ahir vaig acabar fins els pebrots dels meus jefes i he decidit no anar-hi avui... Hoy por ti mañana por mi. Em passo la setmana fotent hores extres i no em paguen ni un duro més ni em donen un puto dia de vacances, o sigui que me les agafo per la cara, les vacances. Què m'has dit, que en volies o no? Ah, val. Seiem, seu, seiem. Espera que em tapo millor que així esparracat se'm veuen els dallonses, hi-hi-hi-hi-hi, aquest batí és de iaia. Tu què tal? (sospir). Ja veus, no? He decidit emborratxar-me, què et sembla? He agafat i m'he dit: a que no tens ous de fotre't de vi fins al cul un dimarts al matí? I sí, tinc ous per fer-ho. Ara ja em sento millor... No, em sento exactament igual, tanta molèstia per res. No recordo perquè collons bec un dimarts al matí, de fet. Suposo que per la Idoia, sí. Però no parlem d'això que si m'emborratxo és per no pensar-hi i a més ja quasi fa mig any, o sigui que parlem d'una altra cosa, val? No sé, parlem de tu... Tu què tal? És que m'he dutxat, per això vaig en batí... Doncs tens raó, no m'he esbandit el cap, que burro sóc. Em tornaré a dutxar. Has vingut a buscar en Valeri? No, bé, ja m'ho diràs, però tens raó, llenço aquest vi i em dutxo de puta mare i així em refresco i aleshores parlem, sí? Okey. Ara vinc. Si és que no rellisco amb la banyera, per la banyera, i em trenco el crani. Hòstia, quina escena més xunga, no? Tota la banyera plena de sang i de trossos del meu cervell i tu, que no és ni casa teva ni res menjant-te els marrons. Què fas? Ah, sí, mira, l'esponja és aquí, és que se'm cau, saps? Quan m'ajupo per agafar-la tiro el xampú i el mànec de la dutxa esquitxa el terra, és un desastre. Em fa una mica de vergonya, vull dir perquè semblo un nen petit o un avi d'aquells que jo no s'aguanta els pets. Si em foto calent i trempo que sàpigues que no ho faig expressament, de debò. Vull dir que sé que ets la novia d'en Valeri i jo mai li faria una putada com aquesta, en serio. No, no és que siguem precisament amics, és bon paio i tal, però ell no entén aquesta mania meva d'anar fumat tot el dia i això. Uy, que trempo, hi-hi-hi-hi. Per cert, què hi fas aquí? Ah, val, doncs esperem a que acabi de dutxar-me, vull dir, que acabis de dutxar-me... Veus? Si no anés tan borratxo tremparia de debò però només se'm posa morcillona. Tu tot bé o què? De puta mare, sí tot va bé quan... no, bé, és igual. Ja està? Ostres, sempre va de collons una bona dutxa, i més si et dutxa algú com tu. No és que t'estigui tirant els trastos, eh? Que no me n'estaria perquè, no ens enganyem, estàs de la hòstia, ets simpàtica i intel·ligent i tal, però clar, ets la nòvia d'en Valeri i... Nòvia? Sí és una paraula xunga com poques. Doncs la parella, l'amant, l'amiga amb dret a... ostres, sempre he detestat aquesta expressió: "Amigos con derecho a roce", és tan pijo, hi-hi-hi-hi. La Idoia és pija? Pssiiií, pot ser, sí. Una mica, val. Encara no m'has dit què hi fas aquí? No, ja no vaig borratxo... bé, no com abans, remullar-me el cap m'ha anat bé, de debò. Vols un peta? En Valeri guarda una maria molt bona a... espera que la busco... Ah, no en vols? Ok, no problem. Sí, sí, ja sec. Tu diràs, sóc tot orelles. Ja veus, se m'ha passat la trompa de cop i volta. I això del Valeri amb la Marga... No sabia que ho sabies, tia. I jo tota la estona incidint en que ets la parella d'ell. Sóc un expert en ficar la pota, segur que en un concurs de gent que fica la pota quedaria segon per ficar la pota, hi-hi-hi-hi... serà millor que calli, sí. Jo me'ls vaig trobar, sí, vaig ser jo. Em foto en cada berenjenal que no vegis. Es van enrotllar durant les festes de Sant Joan, que jo sàpiga. Vaig tornar tot col·locat de coca al pis i vaig sentir sorolls a l'habitació d'ell i vaig pensar que estaria amb tu però resulta que no, vaig fotre la pota entrant a saludar. No, feia soroll de xerrameca, no de sexe. Vull dir que no semblava que follessin. Sinó no hauria entrat, dona. Em sap greu el que va passar, de debò, perquè ets una tia tope maca, de debò. Va ser burro de fotre's al llit amb la Marga estant amb tu... Ja te'n vas? No t'estava tirant els trastos, eh? Que consti en acta, encara que com ja t'he dit abans... val, val, ja callo. Vaja, em pensava que acabaríem xerrant més estona i tal, però si només has vingut a buscar algunes coses, amb el marrón que t'has trobat amb mi, ja n'hi ha prou. Apa, adéu! Ja veus, que borratxo vaig. No sé si queda més vi a la cuina.

Comentaris

  • Molt bé aquest[Ofensiu]
    RATUIX | 07-09-2007 | Valoració: 8

    personatge del desgraciat-penjat-ficapotes.
    I molt ben portat el semi-monòleg del "colocón".

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Espiadimonis

Espiadimonis

13 Relats

43 Comentaris

27724 Lectures

Valoració de l'autor: 9.05

Biografia:
Només néixer ma mare m'entaforà dins el calaix de la tauleta de nit per tal que mon pare no em veiés. Fins als cinc anys vaig viure dins l'armari de l'habitació de convidats fins que me'n van treure per anar a l'escola.
De camí al meu primer dia escolar em vaig perdre i vaig anar a parar a un edifici en runes, on em vaig quedar ja que em feia por creuar la porta de sortida, convençut que acabaria en una altra dimensió. Vaig sobreviure matant gats i rates. Als dotze em vaig graduar de primària, o això pensava fins que a un institut em van dir que no acceptaven un paper de propaganda per no pagar multes com a matricula. Enfurismat amb la incomprensió del sistema vaig calar foc a l'edifici i per amagar-me em vaig tapar amb la lona d'una façana que remodelaven, on vaig quedar entortolligat i em trobaren tres mesos després, a dos-cents quilòmetres quan anaven a fer un nou revestiment a un magatzem del port. Allà vaig conèixer el meu millor amic, un peixell. Quan aquest es va enamorar del tatuatge d'un mariner en estat de descomposició que surava a l'oceà, vaig decidir tornar-me presbiterià.
Actualment resideixo sota una taula de despatx en una oficina de funcionaris (retorn a la infància, espais tancats) i com que no sé llegir ni escriure deixo que l'estatua de fusta d'una cacatua ho faci per mi mentre li dicto les històries que em passen pel cap.