Un diàleg...( Ell i Ella)

Ella: -Ara seré dura i cruel:
tu vas ser el que vas pendre la decisió de no ser
un de sol, i em vas perdre.
1001 vegades he pensat d' enviar-te a la merda i
no saber mai res més de tu.....
Però suposu que és impossible poder-li fer això
a la teva ànima bessona (i sinó ho ets, poc et falta)
Ell: - Poc ens falta. Jo també ho noto. I doncs què fem?
Ella: -No creus que ja està bé tenir aquesta relació;
d'amor-odi-rabia-passió-recel?¿
Ell: - I llavors què fem? Còm vivim? Sabent el que som?
Ella: - No ho sé; aixó és el que jo et pregunto.
A veure no podem aparèixer de cop en les notres
vides, fen trontollar de cop la vida del altre.
Ell: - Per alguna cosa serà... no trobes?
Ella: - No ho sé...digamo tú.
Ell: - La meva opinió fa anys que la saps.
Ella: - I tú la meva... Doncs bé, farem com sempre; dissimulem el que som; ho
amagem a la resta del món i tothom feliç.
Menys tu i jo és clar... A tu et sembla bé?
Ell: - Em semblaria millor si la resta del món
estigués feliç i tu i jo també. No hi ha cap solució així?
Ella: - Estaria bé, sí, però saps que això no és possible. No en hi ha cap.
Ell: - M'ho temia
Ella: - Jo també.

SILENCI.

Ella: - Doncs bé, bona nit amor!
Ell: - Bona nit amiga!

SILENCI.

Ella: - I així és com s'acava la conversa més importan que
hem tingut mai? Jo dien-te amor? I tu amiga? No em sembla just...
Ell: - Em temo que si.
Ella: - Però be a la vida mai res és just!
Ell: - I fa massa mal.