Cercador
Un dia vaig escriure un poema des del meu ordinador, però es va perdre
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
Estava molt preocupat, perquè no podia entendre cap a on havia anat aquell poema.
Era tan sentit el ritme de les paraules que vaig emprar per ell,
que em semblava haver perdut un immens tresor ple de lletres precioses,
al bell mig d'un bosc, on la paraula té la importància que mereix.
Vaig dedicar-hi tan d'esforç, que no em podia creure que em deixés sol, abandonat a la meva pròpia i única sort,
sense entendre el perquè del seu marxar rebel, però trist al mateix temps.
Vaig cridar un no ben fort als quatre immensos vents del món sencer, pensant-me que obtindria una resposta ben ferma i contundent, però no, això no va passar.
Em sentia com si m'haguessin robat una part de mi;
una part del meu art, que s'enfonsa en la solitud,
i que per més que em faci plorar, ja mai més podré tenir,
perquè s'ha perdut,
i m'ha deixat,...
Un dia, el meu poema rebel se'n va anar trist,
i mai més l'he tornat a veure;
les paraules que vaig emprar per ell ja no les tinc,...
Avui encara continuo estant molt preocupat;
no puc entendre cap a on ha anat a parar aquest poema.
Es va perdre,...
On és?
Comentaris
-
Segur que ha volat[Ofensiu]Josep Bonnín Segura | 14-09-2004
Marc, hi ha móns vissibles i invisibles.Jo crec que hi ha un món invissible on totes les paraules d'amor, esperança, lluita, sensibilitat hi van. Segur que deu ser allà i de segur que ja l'han llegit.
Anims¡¡
Josep Bonnín -
On és no ho sé[Ofensiu]Vicenç Ambrós i Besa | 07-09-2004
Però segur que fou una gran pèrdua.
T'ha quedat tanmateix el seu germà bessó, el que acabo de llegir.
Una cosa que m'ha passat no-sé-quantes vegades i mai se m'hauria acudit de convertir-ho en literatura.
Visca la imaginació i en particular la teva, Marc!
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
872005 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.