Un dia trist

Un relat de: joandemataro

Avui els carrers eren grisos
i el cel era tot buit.
O potser era al revés…
Ni les ombres no han sortit.

Avui feia un dia gris.
No crec que el sol s'hagués fos,
devia ser rera els núvols...

Tot cercant-lo,
en alçar el cap ,
veia caure, pausadament,
ses llàgrimes melangioses…
Pesaroses, m'esquitxaven.

Avui feia un dia trist,
però sé que el sol sortirà...
Tard o d'hora,
sempre ho fa!

Comentaris

  • Les meves ulleres[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 02-10-2010 | Valoració: 10

    Una vegada un bon amic amb dir que les percepcions dels fets exteriors són molt interiors i personals.
    Per tant i amb respecte, jo no accepto un dia trist. Atenció, he dit Jo.

  • Esperant un dia millor[Ofensiu]
    Unaquimera | 01-10-2010

    Has expressat perfectament un sentiment que sovint intenta envair-nos,
    i al qual cal fer front amb l'arma subtil de l'esperança en el nou dia o un millor moment,
    de la confiança en què ens en sortirem,
    de l'experiència que ens diu, des del COR i des del cap, que el sol hi és darrera els núvols...

    T'envio una abraçada solejada,
    Unaquimera

  • Tristesa front allò que no podem modificar[Ofensiu]
    T. Cargol | 30-09-2010

    Amb el poema crees una imatge d'una naturalesa arbitrària de la qual depenen en part i que no controlem i que és sinònim o expressa de la nostra impotència o tristesa o conformisme ,...