UN DIA QUALSEVOL

Ens vam conèixer un dia qualsevol, però quan les nostres mirades es van creuar, acompanyades d'un somriure, els dos vam saber que a partir de llavors tot canviaria.
Al cap d'un temps de conèixer-nos, vam voler començar a compartir les nostres vides i va ser la millor elecció que vaig fer mai. La meva vida al teu costat era un somni, els dos estàvem tant bé junts, réiem, ploràvem, ballàvem, cantàvem, ens abraçàvem, ens petonejàvem; tot, ho feiem tot, i jo era molt feliç i cada dia m'enamorava més i més de tu. I tu, tal i com veia quan et mirava els ulls, la cosa no era diferent, se't veia tant feliç amb mi, i et vaig fer mal, amor, molt de mal.
Tot era tan bonic, era com un conte de fades i jo, quan em posava a pensar, no em podia creure que fos realitat, i tu notaves que no anava bé la cosa, i m'ho preguntaves, però jo, no et volia fer mal i te'n vaig acabar fent. Un dia qualsevol, com el dia que ens vam conèixer, et vaig dir de deixar-ho, la vida és massa dura per viure en una història com la que teníem tu i jo, la vida està plena de guerres, nens orfres, p0obresa, tot allò que a mi em preocupava; i no vaig saber trobar relació amb el nostre amor, així que, quan encara recordo les teves llàgrimes baixant galtes avall dels teus ulls verds, encara se'm trenca el cor, ho sento, de veritat, ho sento.
Vaig estar molt de temps sense saber res de tu, sense veure't, només et pensava. Vaig conèixer un altre noi fantàstic, el vaig estimar molt, però el que vaig sentir per ell és incomparable al que arribava a sentir per tu. Quan estava amb ell, moltes vegades pensava en tu, i quan li vaig explicar la veritat, em va dir que ho entenia, i vaig voler acabar amb ell, encara que sabia que mai més podríem estra junts després del que t'havia fet.
En un dia qualsevol de tres anys més tard, et vaig veure de lluny, amb el cap baix et dirigies a la meva direcció contrària, així que ens creuaríem. En aquell moment, el cor se'm va accelarar. Quan em vas veure, els teus ulls van brillar i el teu somriure em va fer somriure a mi també. Després d'un ''hola'', ens vam abraçar i ens vam fer dos petons. Vam estra parlant i posant-nos al dia com dos amics que es retroben al cap de molt de temps. Em vas estar explicant que havies anat a estudiar a Grècia i que combinaves els estudis amb el voluntariat a un dels camps de refugiats, fet que a mi em va sorprendre, perquè eres una d'aquestes persones que no eres atrevides a marxar gaire lluny d'aquí. També em vas explicar que t'havies independitzat i que ara vivies en un pis tu sol, i em vas convidar al pis. Em va encantar entrar dins el pis i sentir un altre cop la teva olor. Un habitatge amb la teva olor, l'olor que em feia perdre el món de vista. Després d'ensenyar-me'l, em vas convidar a un batut, dels que a mi sempre m'ha agradat. Vam parlar de tot, fins que vam arribar al tema que des del moment que et vaig veure volia saber: ''I tema ''amor'' com va?'', li vaig preguntar. ''Des que ho vam deixar no he estat més amb ningú'', va respondre després d'un sospir. ''Vaig conèixer una noia a la universitat, ella se la veia molt interessada per mi, i era bona noia, però..., jo no volia, no estava preparat'', va continuar. Em sabia tan greu que per culpa meva no hagués volgut estar mab ningú més. Ell també va voler saber la meva història, i li vaig explicar. ''Et queda molt bé el cabell així, sempre t'ho vaig dir, no?'', va dir, referint-se al meu canvi de melena. Vaig contestar amb un lleu somriure. ''Tu, estàs... no sé, igual però més adult, més guapo, no sé, si m'entens?'', vaig dir-li jo, ja que havia fet un canvi deixant-se barba.
Després de mirar-nos durant uns segons, et vas acaostar cap a mi. Jo tenia moltes ganes de tornar a tastar els teus llavis, i no, no em vaig apartar. Em vas fer un petó dolç, i de sgeuida et vas separar, demanant-me perdó, perquè sabies que dos anys després tot podia haver canviat. Però llavors, vaig ser jo la que et vaig demanra perdó: ''No, perdona'm tu, vaig ser imbècil volent acabar amb això nostre. No em podia creure que el que estàvem vivint pogués relacionar-se amb la realitat, ho sento de veritat'', i llavors vaig ser jo qui em vaig acostar i aquest petó va ser molt més llarg.
Tenia moltíssimes de tornar a estra amb tu, que em bessessis cada dia com ho estaves fent en aquell moment, que els teus ulls em miressin durant segons, però aquells segons tan eterns i tan bonics, que em fan perdre el món.
Et vas separar un moment i em vas agafar la cara, em vas dir ben a prop ''T'estimo, i no ho he deixat de fer mai, ni ho penso deixar de fer''. Amb això em vaig tornar a acostar jo. Els nostre spetons van començar a ser més apassionats i acompanyats d'abraçades. Tenia tantes ganes de tornar-te atocar, que els meus dits acarissiessin la teva pell, i els teus la meva. Em vas agafar a coll, com la primera vegada, i vam acabar a la teva habitació.
L'endemà quan em vaig despertar. tu no estaves al meu costat, però com que vas deixar la porta entreoberta, vaig poder veure't a tu, sense camisa, a la cuina, amb la nostra música preferida. Em vaig aixacar del llit i, a terra, vaig trobar la teva camisa, me la vaig posar i, amb silenci, vaig anar cap a tu, i et vaig abraçar d'esquenes. Després d'un petó de bon dia apassionat, vam esmorzar el nostre esmorzar preferit junts. No ens va caler parlar gaire, perquè amb aquells gestos, ja sabíem que tornàvem a estar junts.
Em vas donar una capseta petita i a dins hi havia una clau del teu pis. No vaig dubtar en acceptar d'anra viure junts.
I avui, un dia qualsevol, després de més d'un any compartint el nostre niu d'amor, escric aquestes paraules mentre t'observo com dorms al meu costat, perquè sí, estàvem mirant una d'aquelles pel·lícules que a mi tant m'agraden i a tu et fan adormir, però tot i així, un dia qualsevol com avui torno a recordar tot això que tant feliç em fa.