Cercador
Un dia més
Un relat de: Gisela Besa Selva- Compartir:
En l’any 2023 la humanitat va quedar fortament afectada per una epidèmia, causada per els mateixos éssers que el van patir, els humans. Amb la contaminació, vessaments de petroli, desforestacions... els humans vam anar matant poc a poc la terra que ens acollia. Al final, tot aquest mal que li vam causar a la nostra terra ens va ser tornada amb la mateixa intensitat, van aparèixer malalties noves a causa del mal oxigen que nosaltres mateixos vam crear, espècies animals i vegetals van desaparèixer deixant-nos amb poc aliment per subsistir. La població total d’habitants es va reduir gaire bé per la meitat i els països van entrar en conflicte uns amb els altres per aconseguir aliments i medicaments pels seus habitants. Els primers afectats pel mal estat del planeta van aparèixer l’any 2019, mig any més tard, les primeres víctimes mortals van ser presents en les comunicacions. En només quatre anys la nova malaltia havia assolit l’estat internacional, no hi havia ningú que no coneixes la malaltia denominada viridis. Era senzill reconèixer els infectats, en el primer més de desenrotllament de la malaltia els símptomes són mareig constant, pèrdua de gana i lleus dolors d’esquena i coll. En el segon i tercer mes apareixen taques de color verdós en diferents parts del cos i l’infectat perd parcialment la mobilitat del seu cos. En els mesos posteriors les taques de la pell augmenten considerablement de mida, la mobilitat de l’afectat és mínima fins que finalment la malaltia acaba per atacar els pulmons i la persona mor per dificultats respiratòries. En menys de mig any, els afectats tenen el cos completament cobert per taques verdes que afectaven a l’organisme sencer i matant lentament i dolorosament a totes les víctimes. Després de l’any 2030, la malaltia es va declarar vençuda després de trobar-ne una cura i es va crear un espai completament aïllat del món exterior on els pocs supervivents poguessin continuar amb la subsistència de l’espècie. La gran massacre de població que va causa la viridis va fer que la majoria de documents guardats entre els períodes en la que va ser present la malaltia fossin destruïts per les autoritats per amagar qualsevol dada que tingués a veure amb l’anomenat “món anterior”. Tot i així es van aconseguir salvar alguns documents que es van trobar sota les runes de les ciutats, ara inexistents. Es tractava d’un diari d’una habitant d’aquella època en el que relata la vida dins d’aquell patiment:
29 de febrer, 2020
Avui les autoritats han fet un comunicat que s’ha retransmès per tot Europa. Es veu que una nova malaltia ha aparegut a Anglaterra i que pot ser que arribi a diversos punts del continent. Encara haver dit que la malaltia era contagiosa han demanat calma i que, ara per ara, es considera un virus inofensiu i que tot està controlat. No estic segura de creure en les seves paraules. Si tot estigués sota control com ells asseguren, no haguessin fet una crida a la calma per tot el continent. Realment espero que, per primer cop, les autoritats tinguin raó, sinó un accident així podia desencadenar una guerra biològica.
30 de setembre, 2021
Ja fa gaire bé un any dels primers infectats localitzats en el nostre país. En poc temps el virus que asseguraven inofensiu i sota control es va estendre com la pluja per tot Europa. Comencen a caure malalts molta gent, massa. Les autoritats ens segueixen garantint que no hi ha res per a què preocupar-se. No diuen més que mentides que ja s’han repetit massa temps. El poble és llest i necessitem que ens expliquin la veritat, que intentin salvar-nos d’una guerra biològica que comença a enfrontar països per la supervivència d’uns pocs. Al meu poble corren rumors de que hi ha infectats. Realment no se quant més dies ens queden.
2 de gener, 2022
La meva germana ha caigut malalta. Té taques a la pell i no es pot moure del llit. Ja no menja i a penes respira. Avui li he anat a comprar medicaments i el poble estava mig buit. Les úniques persones que he vist caminaven ràpid cap a les farmàcies o els supermercats. Aquesta guerra mentidera ja s’ha emportat masses víctimes, però les autoritats segueixen mentint. No es cansen mai. Fa temps que no veig a les persones que estimo, ni tan sols sé si segueixen vives. I mentre nosaltres intentem viure un altre dia els països entren en conflicte. Japó i els Estats Units estan investigant alguna cura per salvar-nos, o això diuen, però en comptes de treballar junts han començat una guerra absurda per aconseguir ser els “salvadors” de la humanitat. Inclús quan la humanitat cau morta als seus peus només pensen en ser els millors... Si això segueix així molt més temps, no ens queden gaires dies més.
17 de juny, 2022
El poble està desert. Gaire bé tothom ha caigut malalt. Fa un més la meva germana va morir vençuda per la malaltia i ja en fa dos que va caure el meu pare. S’acaben els dies... Les comunicacions estan tallades i les autoritats ignoren el nostre crit d’auxili. Almenys ja no ens menteixen. No queda menjar i les farmàcies van ser saquejades fa mesos, i tot i així no hi ha ningú que ens ajudi. La cura que suposadament estaven investigant no arriba, i començo a creure que no arribarà. Si més no jo ja no la veure. Fa un mes que sé que estic malalta, els meus símptomes encara són lleus però hi són. Ara si que tinc els dies comptats.
29 de febrer, 2020
Avui les autoritats han fet un comunicat que s’ha retransmès per tot Europa. Es veu que una nova malaltia ha aparegut a Anglaterra i que pot ser que arribi a diversos punts del continent. Encara haver dit que la malaltia era contagiosa han demanat calma i que, ara per ara, es considera un virus inofensiu i que tot està controlat. No estic segura de creure en les seves paraules. Si tot estigués sota control com ells asseguren, no haguessin fet una crida a la calma per tot el continent. Realment espero que, per primer cop, les autoritats tinguin raó, sinó un accident així podia desencadenar una guerra biològica.
30 de setembre, 2021
Ja fa gaire bé un any dels primers infectats localitzats en el nostre país. En poc temps el virus que asseguraven inofensiu i sota control es va estendre com la pluja per tot Europa. Comencen a caure malalts molta gent, massa. Les autoritats ens segueixen garantint que no hi ha res per a què preocupar-se. No diuen més que mentides que ja s’han repetit massa temps. El poble és llest i necessitem que ens expliquin la veritat, que intentin salvar-nos d’una guerra biològica que comença a enfrontar països per la supervivència d’uns pocs. Al meu poble corren rumors de que hi ha infectats. Realment no se quant més dies ens queden.
2 de gener, 2022
La meva germana ha caigut malalta. Té taques a la pell i no es pot moure del llit. Ja no menja i a penes respira. Avui li he anat a comprar medicaments i el poble estava mig buit. Les úniques persones que he vist caminaven ràpid cap a les farmàcies o els supermercats. Aquesta guerra mentidera ja s’ha emportat masses víctimes, però les autoritats segueixen mentint. No es cansen mai. Fa temps que no veig a les persones que estimo, ni tan sols sé si segueixen vives. I mentre nosaltres intentem viure un altre dia els països entren en conflicte. Japó i els Estats Units estan investigant alguna cura per salvar-nos, o això diuen, però en comptes de treballar junts han començat una guerra absurda per aconseguir ser els “salvadors” de la humanitat. Inclús quan la humanitat cau morta als seus peus només pensen en ser els millors... Si això segueix així molt més temps, no ens queden gaires dies més.
17 de juny, 2022
El poble està desert. Gaire bé tothom ha caigut malalt. Fa un més la meva germana va morir vençuda per la malaltia i ja en fa dos que va caure el meu pare. S’acaben els dies... Les comunicacions estan tallades i les autoritats ignoren el nostre crit d’auxili. Almenys ja no ens menteixen. No queda menjar i les farmàcies van ser saquejades fa mesos, i tot i així no hi ha ningú que ens ajudi. La cura que suposadament estaven investigant no arriba, i començo a creure que no arribarà. Si més no jo ja no la veure. Fa un mes que sé que estic malalta, els meus símptomes encara són lleus però hi són. Ara si que tinc els dies comptats.
