Un dia especial de pluja. 2a. part.

Després de la trobada , no direm si casual, amb Gustau, Dani va començar a veure quan mirava. A més a més, es trobava bé amb ell mateix, cosa insòlita en els últims temps -a vegades aplegà a ferir quan parlava. No era el cas de hui. Veia quan mirava. Tornava a ser esplèndid i agraït amb el què l'envoltava. Ara comprenia el suau contacte -accidental? amb Gustau. El seu món va ser el primer beneficiat, el sentit de l'humor començava a manifestar-se tan agradable com la millor música. Les paraules i els gestos de Gustau el van acompanyar amb força.
Passaren els dies en un estat de gràcia: cada instant era creat amb paraules justes i afortunades. Dani ho intuïa : erròniament pensem que elegim en llibertat quan de cert som nosaltres un engranatge de l'inexplicable.

Aquella nit un somni el complagué, ho recorda ara: "llostrejava al trencall del maror de la beneita cala. Una mar pesada i fosca anava i venia pentinant l'arena també fosca a eixes hores de la matinada, cada maror acompanyava un esclafit d'alegria compacta en els granets d'arena que s'engronsaven frenèticament de goig. Amb la palma de la mà oberta, jugava amb l'ona que calfava el seu cos. La mar , les lloses de la cala, l'arena, amb ell, van ser conscients de la presència d'uns sers porigosos i fràgils que es movien en colors vius amb les primeres clarors. Música sorda, profunditat i solidesa amb ànimes lleugeres d'ací a allà".

Al despertar, li semblava que encara era enmig de la pau ingràvida, de fet continuava trobant-se ple de vida.

Per la vesprada tornà a fer la ruta del dia anterior, aparcà el seu vehicle de front a la platja del somni, obrí el paraigües per protegir-se de la insòlita pluja dels últims dies i s'encaminà amb pas seré en busca de l'agradable venedora de premsa d'ulls verds vius -que hui s'adonà que eren de mar.
- Quin goig de pluja, -li va dir a l'entrar mentre tancava el paraigües.
- Hola , -li va contestar alçant la mirada cap el seu esguard, i continuà: "hui ja he acabat la meua jornada".

Els somriures sincers barataren les paraules, feia molt de temps que Dani desitjava banyar-se en la seua mar, compartir, simplement compartir la presència suggeridora d'aquesta dona. La vesprada els esperava. Es disposava a ser dissenyada amb paraules -la casualitat ? Les paraules es disposaven amb tota la seua força a ser carn, es disposaven a crear món. Dani es disposava a obrir el paraigua mentre li oferia el seu braç a la venedora. La pluja -còmplice- facilitava la proximitat necessària . L'aigua, tota, els humitejava.
3a. PART. ¿?