Un dia d'escola...

Sona el despertardor, a les 7, com sempre. Em desperto desil·lusionat, m'agenollo sobre el llit i tenco els ulls…
Arribo a escola, encara mig adormit, passo pel costat dels meus "amics" i sento que em diuen les brometes tontes que sempre dic JO i que no em fan gens de gràcia…Jo ric, forçat, i deixo la maleta en un racó. Pel passadís veig arribar la professora de castella. Té una vista realment reduïda, i la gent, d'això se'n aprofita, naturalment. La classe es caòtica, com sempe. La professora, desesperada, i jo…fent el meu paper de pallasso i dient parides que fan riure fins i tot a la pobre professora…Bé, castigats a l'hora del pati, un altre cop…50 còpies absurdes que no em cansaré de repetir-li que d'aquesta manera no ens comportarem millor i que tampoc ens serviràn per res…sinò per silenciar-nos només en aquells valuosos minuts de descans en què aprofito per menjar-me l'entrepa (de fet, la part que queda després de donar-li una part a en ferna, un afamat que mai porta res per menjar…) Sí, sí, aquell estimat entrepà de llangonissa o de pernil salat, sense oli ni tomàquet, com a mi m'agrada… Al final hem pogut marxar uns minuts abans de que sonés el timbre i tothom ho ha aprofitar per repassar desesperadament les pàgines del llibre de Naturals. Odio aquesta situació…La gent que mai estudia fardant d'això però repassant amb el llibre sota la taula, mig d'amagat, per no fer el ridícul. La gent que si que esutdia, en canvi, per quedar bé, que això sempre queda molt bonic, diuen que només han estudiat vint minutets i llavors treuen nous…Jo estic dret, contemplant tot aquell panorama de gent empollant el detall més estùpid de tota la unitat…Tinc la sensació que la gent no sap estudiar…El probelma no és que no ho facin, sinò que ho fan malament…Hora de l'exàmen. No massa complicat, més fàcil que el del tema anterior. Acabo l'exàmen i obro una llibreta qualsevol, agafo el boli negre que vaig comprar el dijous passat a la impremta del poble i començo a dibuixar, a fer línies. No és un dibuix d'aquells en què fas un gargot i ja està ni un de naturalista. Consisteix en anar fent línies i mirar que surt. Resulta divertit. Quan he acabat, em quedo amb la mirada perduda, observant les rajoles de la classe, amb la pàgina quadriculada de la llibreta amb el dibuix encara humit i el boli destapat a la meva mà. Se'm acosta la Mireia, sense adonar-me'n, observa la meva patètica posició, mira la llibreta i em diu: L'has fet tu? I jo em quedo allà quiet, amb l'arma del crim encara a les mans, la miro i li dic timidament que sí. No me'n puc amagar. La tinta encara és molla i tinc els dits lleugerament bruts de tinta negra. Aquest cop ho haig de confessar: Sí, l'he fet jo. Sona el primer timbre. Entre timbre i timbre tens cinc minuts, per si has d'agafar algun llibre de la "taquilla" o per si has d'anar a alguna altra classe. A mi em toca anglès; després de demanar-ho a tres persones ho he acabat descobrint. L'aula d'anglès és al pis de dalt, i té el terra emmoquetat, al més pur estil anglès. Ens hi fan entrar descalços i no hi ha taules, fem servir aquelles incòmodes cadires amb un recolzabraços al cantó dret, amb l'espai just per poder-hi posar el llibre. Mentres pujo les escales sento els comentaris infantils i masclistes de dos nens de primer que se'n riuen d'un altre perquè fa el crèdit variable de cuina. Jo també el faig; resulta divertit cuinar amb els teus amics creps i truites variades…xD A més, amb l'excusa de rentar els plats et pots permetre el desig, el luxe d'arribar uns minutets tard a classe. Sona el segon timbre. A la classe d'anglès ens hem discutit amb la professora perquè diu que no pensa corregir els exàmens per "possible frau". Resulta que vam fer exàmen de verbs i la classe està farcida de pòsters dels verbs irregular. I això ja ho sabia, la mala puta ja ho sabia quan ens va fer fer l'exàmen. I ara, resulta que no els vol corregir. Què s'ha pensat?. Sempre discutim amb la professora, te una manera de fer que no ens agrada, que no encaixa amb nosaltres. Aquestes parides que fa no agraden a ningú…Acaba classe d'anglès i vaig a casa, a dinar. Em faig el dinar jo, els meus pares treballen i la meva germana estudia a Barcelona, a la universitat. M'espavilo. Fa temps que m'espavilo. Des de que tenia vuit anys que m'espavilo. Tampoc és que fagi plats gaire elaborats…he menjat cigrons de pot i llom farcit, "cordon bleu" com en diu el meu pare. I de postres…un plàtan. Un platan verd, molt verd, com a mi m'agraden. D'aquells que s'han de pelar amb un ganivet i que diuen que resulten més dolents per l'organisme que no pas un plàtan madur. D'acord, i què? M'agraden així i continuaré menjant plàtans verds. Em truca la Núria, després de dinar i em diu si vull nar a…mmm…Jo li dic que sí, que quedem mitja hora abans de comenaçar les classes. Anar a…mmm no vol dir res més que anar a can joel, com en diem nosaltres quan anem pel carrer i segons quines coses és millor no mencionar per por a què algun conegut que passa despistat pel carrer ho sàpiga…Aquesta tarda toca Tecnologia: una pallissa…i Català. Demà tenim exàmen de lecutra de Català. Després ens passen els exàmen de l'altre dia; un 9'6…si, si, un 9'6…no m'agrada fardar de notes, ni tampoc ser modest com he dit que fan els odiats "empollons" però em permeto una excepció. El number one de la classe ha tret un 7'3, i toca fregar-li una mica pels morros…que sàpiga que no és diví. Sona el timbre, l'últim i desitjat timbre del dia. Fins demà a les 8 del dematí no tornarà a sonar. Mentres deixo enrere secretaria i la porta d'entrada a l'institut i em dirigeixo a casa, que no es massa lluny penso: oh, no! Demà tot serà igual…