un dia de treball

He parat el rellotge
que ha sonat a quarts de set,
m'he menjat una torrada
amb el meu café amb llet.

M'he ficat baix la dutxa
i m'he assecat tot corrents,
m'he arreglat una mica
per fer-me creure a la gent.

Buscant les claus del cotxe
m'he adonat que era al taller,
he corregut fins l'estació
però ja havia perdut el tren.

Mitja hora tard
he arribat a l'oficina,
m'ha escridassat el meu cap
amb el seu Rolex, cosa fina.

M'ha dit tot prepotent
que a la pròxima me'n vaig al carrer,
jo em vaig disculpar
dient-li que havia perdut el tren.

El meu cap ja se n'anava
havia de fer el quart mos,
que fes el seu informe
que se l'havia menjat el gos.

Jo tot cremat
m'assec davant l'ordinador,
i a mig treball ja fet
Windows toca el dos.

Jo aviso el meu amic Pep
gran informàtic de mena,
i l'únic que aconsegueixo saber
és que se m'ha caigut el sistema.

Mentres m'enrecordava de la mare
del que va crear l'XP,
crec que tinc la solució
que ja sé que puc fer.

Després de molt pensar
esculleixo fer-ho manual,
sense saber que fer-ho així
era un error fatal.

A la segona pàgina
que per fi vaig poder acabar,
va i se'm peta la ploma
obligant-me a recomençar.

Jo tot desesperat
vaig i miro el rellotge,
i atabalat m'anadono
que ja són quarts de dotze.

Vaig entrar en depressió
i després d'un intent,
vaig adonar-me que si em suicidava
no em pagarien a final de mes.

Ara arriba la secretària del cap
dient-me que vol nosequè,
que necessita l'informe acabat
que a veure si pot ser.

Ai las! L' informe!
Ja m'havia oblidat!
En cinc minuts el faig corrents
(que ja el tenia pensat).

Per fi arriba l'hora esperada
l' hora de sortir,
m'acomiado de tothom
fins demà al matí.

Em poso l'abric
i surto de l'oficina,
que està davant del port
i oloro la brisa marina.

Penso que ja es poden anar a pastar fang
el cap i la secretària,
i m'oblido, fins demà
de la meva tortura diària.