Un dia de cada dia

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio


Benvolgut diari,

Sorpresa. Aquest matí, a l’hora del descans, l’Alsina m’ha demanat que no anéssim amb tothom com cada dia. M’ha dit que necessitava parlar amb mi. En un racó reservat, ha començat a dir-me que em considera un dels seus millors amics, que m’estima com a un germà i ha recalcat insistentment que, per sobre de tot, em vol tal i com sóc. Jo m’he sentit lleuger intuint del què es tractava i reconfortat al confirmar-ho en la seva càlida mirada. Se m’ha dibuixat un somriure, que tanmateix s’ha esborrat al adonar-me que no havia fet bé guardant-me d’amb qui no ens amaguem res.

He volgut justificar-me per no haver-li explicat abans. Només tu saps quant desitjava compartir-ho amb algú més que amb tu, però jo mateix m’excusava no trobant mai el com ni el moment. Pretenia que entengués que hi ha realitats que un mateix prefereix obviar o fer veure que no estan passant.

Però la conversa no ha acabat pas aquí. Jo estava preocupat per la resta de la gent, em mancava treure’m el pes de la llosa de l’opinió dels altres. Aleshores, l’Alsina m’ha confessat que ells també ho sabien, però no sabien com dir-me que ho sabien, sabent que jo no sabia que ho sabien tots menys jo. Ara tots sabem que ho sabem tots.
La resta del dia ha transcorregut normal, com sempre, com cada dimarts.




Sílvia Equisoain

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: