Un dia com qualsevol d'altre

Un relat de: ginebra

Mai no havia pensat que un dia de pluja, més aviat minsa, pogués portar-me tants beneficis. Baixo l'escala de casa corrent, com sempre, sense cap necessitat, perquè mai no he arribat tard enlloc, i res ni ningú no m'espera. Surto al carrer. M'adono que plou. Em quedo palplantada al portal i m'assalta el dubte: torno a pujar i agafo el paraigua o camino sota la pluja? Analitzo detingudament les dues possibilitats. Mullar-me. M'agrada desafiar les inclemències meteorològiques amb menyspreu mentre contemplo com la resta de mortals corren ridículament per buscar un aixopluc inútil. Retornar sobre els meus passos i agafar el paraigua. Formar part de l'anonimat tampoc no em desagrada. El paraigua és una protecció natural que permet observar sense ser vist. Em mantinc en el dubte. L'agafo? No l'agafo? Mentrestant continua plovent, res de l'altre món, només quatre gotes, un cap de núvol, de moment. El dubte persisteix. Si agafo el paraigua, tindré una mà inútil i permanentment ocupada. M'enfado, només una mica, perquè històricament a la meva llista de pendents hi figuren dues paraules paraigua plegable. El meu sentit de l'austeritat però, no em permet comprar-ne un altre si ja en tinc un. També hi cap la possibilitat que me'l descuidi a qualsevol racó. Em sabria greu. És un bon amic, potser l'únic. En prescindiré. Decideixo sortir i mullar-me, fins al moll de l'os. La sensació desagradable de la roba eixugant-se'm a sobre, freda i enganxosa no em molesta. Si la mullena coincideix amb un moment baix del meu sistema immunològic, el refredat serà indiscutible. Una galipàndria amb conseqüències terribles. Una pulmonia devastadora. Una pneumònia aguda. La mort. Suïcidi involuntari. El regal d'un dia de pluja.



Comentaris

  • au, ja ho dit[Ofensiu]
    Onofre | 06-10-2011 | Valoració: 10

    castellanismes?
    ja em perdonareu si us dic que son de perdonar.
    no acabariem mai.
    però, curiosament, d'aquest mal(?) -del que jo procuro salvar-me-, qui més n'acusa més en sol patir.
    tranquil.
    tranquil... o tranquil·la.
    tranquil podria semblar un castellanisme, tranquil·la potser no tant.

  • lo bueno si breve...[Ofensiu]
    ANEROL | 14-04-2008 | Valoració: 10

    molt ben escrit aquest; amb un motiu simple has fet un seguit de reflexions, mostrant bastent de la personalitat ( al menys, en aquest cas) de la protagonista.
    Gràcies pel teu comentari; m'ha costat obrir el teu nom, he hagut d'anar a "tots"

  • No és un castellanisme[Ofensiu]
    ginebra | 20-04-2007

    Hola Roger,
    Gràcies pel teu comentari. Només dir-te que l'expressió "assaltat el dubte" no és cap castellanisme. Segons el diccionari assaltar: 3.fig Sobrevenir (a algú) sobtosament un pensament, una idea, un dubte etc, la mort una malatia.
    Ginebra

  • El dubte nostre de cada dia...[Ofensiu]
    Vallespir | 19-04-2007

    ¿I quantes de les nostres accions diàries no han estat producte d'una decisió de segons? ¿I en som conscients de la importància cabdal de cadascun d'aquests dubtes resolts quasi sense adonar-nos-en d'un dia com qualsevol d'altre?

    Per sort no podem anar pensant que qualsevol de les nostres més petites tries poden tenir conseqüències funestes, perquè si no el dubte ens paralitzaria i això -la paràlisi- no està gaire ben vista en una societat basada en la necessitat de ser productiu (en aquest modest espai literari sí que en som de productius, però em penso que no és aquesta productivitat la que interessa).

    Bé, prou rollo. M'ha agradat el relat. Trobo que està ben portat. Té bon ritme i exemplifica molt bé el que pot ser un genèric estat de dubte, que pot ser tan intens per decidir si agafar o no un paraigua o per una cosa en principi més transcendent.

    Només un detall: m'assalta el dubte és més aviat una castellanada.

    Benvinguda... senyora del rei Artús i amant de Sir Lancelot?

    Roger



  • m'ha agradat molt....[Ofensiu]
    MarBlava | 17-04-2007 | Valoració: 10

    el suc filosòfic que li treus a la pluja ia la possibilitat d'agafar el paraigua...
    El final divertit. És ben cert que no sabem les conseqüències que poden portar les nostres petites eleccions quotidianes.
    Una forta abraçada, et seguiré llegit en una altra ocasió.

  • Hola ginebra![Ofensiu]
    ginebre | 16-04-2007

    Sóc la ginebre, al fòrum m'han parlat de tu i he vingut a llegir-te. Dels tres aquest és el millor, per mi. Tant per la forma com per la idea que desenvolupes sobre l'impacte de prendre una decisió o altra en la vida.
    Felicitats i benvinguda!

  • molt bona[Ofensiu]
    peres | 16-04-2007 | Valoració: 10

    anàlisi d'una situació de perplexitat. Aquí el tema és el paraigua i la pluja, però trobo que aquestes situacions passen tot sovint, amb motius més o menys fútils o transcendentals. I decidim, finalment, i llavors ens equivoquem, o no. Però cada decisió, per petita que sigui, ens pot canviar la vida, fins al punt que després, si mirem de rectificar aquella decisió, de vegades ja és impossible i altres cops la rectificació ens pot condicionar la nostra activitat i les nostres vivències durant molt de temps...

    O sigui, molt ben explicat, ja ho crec. I breu, que és més difícil.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

ginebra

3 Relats

10 Comentaris

3749 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99