Un dia al mes

Un relat de: Atlantis


Aquell dia tocava. Ho varem instaurar fa uns quants anys, un dia que la mare no es va llevar i tots la varem imitar. Ens va agradar tant que vam decidir dedicar-li un dia al mes.

Durant tota la setmana ho anàvem preparant. La mare cuinava coses que es poguessin menjar fredes i les guardava a la nevera : sopa de porros , carn rostida...o bé un bol gran d’ arròs xinès i llom a la sal. El dia abans el pare arribava amb mitja dotzena de panets de viena o llonguets i al vespre jo era l’encarregat de preparar-los. Els deixava damunt d’una safata tapats amb un drap de cuina de cotó. La meva germana Adela s’encarregava de comprar fruita i diverses varietats de formatge. Entre tots deixàvem la casa neta i endreçada. El vespre ens dutxàvem i ens canviàvem de roba. Aquestes pautes d’higiene les varem anar posant després perquè vam veure que feien falta.

Aquell dia a les 7 del matí no sonava cap despertador, ni se sentien corredisses pel passadís per veure qui arribava primer a la dutxa. Tampoc sonava cap telèfon ni cap mòbil, doncs els havíem desconnectat el dia abans. Aquesta era una condició imprescindible. Si era hivern sempre hi havia un encarregat a mitjanit de deixar la calefacció engegada i programada pel l’endemà o bé l’aire condicionat si era estiu i feia molta calor. No obríem la porta del carrer per res ni per ningú. La família i els amics ja ho sabíem i si bé al començament ens van tractar d’estrambòtics, després varem saber que alguns d’ells ens havien copiat.

Tothom seguia el seu ritme. A l’hivern era molt agradable, sobretot si plovia o nevava. A l’estiu es tractava de no moure’s massa .Al cap d’un temps ja ens varem habituar de tenir una petit termo o una bossa-congelador per tenir a mà aigua freda o calenta, depenent del temps. Jo també tenia una palangana amb aigua i glaçons i una tovallola petita per si la calor em feia suar molt i em regalimava per la cara.

Ens passàvem el dia al llit o al sofà. .Només ens aixecàvem per menjar alguna cosa o per alguna necessitat fisiològica. Els plats i gots que utilitzàvem eren de paper i teníem una galleda per la brossa a cada habitació per no haver d’anar amunt i avall ni tenir la feina de rentar-los. Al començament els deixàvem bruts a qualsevol lloc, però acabàvem el dia que la casa feia molta pudor. No us penseu que va ser fàcil organitzar-nos. Va ser a poc a poc que varem anar elaborant les normes.

Estava prohibit mirar la tele, obrir l’ordenador o llegir (doncs això implicava una mica d’esforç). Dormíem o estàvem ajaguts. Senzillament no fèiem res.

Quan ho evoco ara, que treballo d’administrativa en una gran empresa, casada, amb marit i tres fills petits i no paro de fer coses, ho enyoro molt.

Era el dia de la mandra.

Comentaris

  • RDQ [amb retard][Ofensiu]

    Relat curt. Relat estrany que es pot incloure en els relats absurds.
    Precisament aquesta absurditat és el que m’ha provocat un somriure.
    Com que no en sé prou per a donar consells, només et diré que vigila una mica les puntuacions, ja que en aquest relat i d’altres hi ha espais innecessaris.
    També et diria que revisis sempre els textos i podries evitar...

    al vespre jo era l’encarregat de preparar-los.

    treballo d’administrativa en una gran empresa, casada, amb

    Petits detalls que poden passar per alt... o no.

    —Joan—

  • Ni llegir?[Ofensiu]
    Annalls | 15-03-2013

    Wala!! Crec que m'avorriria...

l´Autor

Foto de perfil de Atlantis

Atlantis

160 Relats

1373 Comentaris

99161 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
From


M'agrada escriure, sobretot poesia , i compartir amb vosaltres els meus poemes.

El meu correu és fogirave@gmail.com